Misèries d’Espanya

Al racó de món on sóc, terra khmer, tan humiliada i ocupada com la meva, em ve al cap Espanya. L’Espanya d’ara governada per l’essència trilera de la Rambla -arrogància, incompetència, mentida i demagògia- no és altra que la Castella sinistra de sempre. La que conquerí territoris d’Amèrica a cops d’espasa i trabuc i una creu a l’avantguarda.
L’Espanya d’avui, que tant fatxendeja de memòria històrica, és la mateixa que va llevar la memòria, la història, la cultura i l’esperit a Filipines durant els més de 300 anys d’ocupació de l’arxipèlag. Arxipèlag que Espanya, a pesar de perdre aclaparadorament la guerra contra Amèrica -primer de maig de 1898- va tenir la barra de cobrar. Els 20 milions de dòlars que els americans van pagar al govern espanyol per Filipines se suposa que incloïen territori, gent i bestiar. Espanya va liquidar un tros de la patria a canvi de diners: fenicis, mercaders. Malgrat que l’almirall Dewey va humiliar-te a la badia de Manila vas vendre l’expossessió que controlaven terratinents i clergues, sota els auspicis de tes respectives gracioses majestats. On vas deixar l’orgull, Espanya?
La sangonera castellana va perdre els recursos d’on treia l’aliment. El galeón de Manila i l’or de les Amèriques se’n van anar a fer punyetes. Per mantenir-se, la bèstia xucladora va aferrar-se a la colònia del noreste, la mamella catalana. Esprémer, munyir: ànsies d’Espanya.
Mort el dictador, començada la comèdia. Titelles ben pagats, caliu de poltrones per ses senyories catalanes. Peix al cove. El paperot. Polítics venuts a canvi d’engrunes, pompa i farciment d’un gall escarransit. Greixes i t’engreixes. Copets a l’esquena, incompliments i falsedats. Així el meu país es va marcint mentre tu cada dia vas més pinxa. Enviant-nos riuades de colons t’has fet el teu espai. Peninsulars, primer; ara, d’Amèrica, fills de terres que vas espoliar i massacrar. Taca d’oli immesurable que encara escampa. Però queden raconets i patriotes. Fiblons com el d’Arenys, pedres a les sabates com els irreductibles, indiferents als teus cants enverinats. Sirena que se’t veu la cua. Remena, nena, remena. Peix pudent que t’has ficat a casa.
Un tribunal espanyol (1) ha de dictar una sentència que probablement desvirtuarà una llei validada per un parlament i un poble. Un parlament i un poble sotmesos, és clar. Quin gust veure’t manifestar-te des dels teus tribunals. Vestideta de color de rosa, amb un llacet al cap. Quedes molt bufona, encanto. Aquesta és la teva democràcia. “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
Arenys, Seròs, Sant Pere de Torelló, Argentona. I en vindran més. Espanya gruyère. Forats de llibertat. Vinga, burxem. Posem l’enganyifa en evidència. Si la canya cau, Espanya adéu-siau.
No sabeu les ganes que tinc de seguir viatjant pel món, però sense la vergonya d’haver de mostrar el document que certifica la mentida que sóc fill del meu botxí.

(1) “En el rànquing d’Estats segons la independència del seu sistema judicial, Espanya apareix en el lloc número 56 de 134 països, per darrere d’Aràbia Saudita i Egipte, i just per davant de Nigèria”. Fòrum Econòmic Mundial, segons publica Catalunya Oberta.

*Tractat de París (USA-ESP) PDF. El document adjunt l’he escanejat del volum The Philippine Islands, de John Foremann (The Scribner Book Co., Inc, 1906), llibre que vaig comprar a Manila. Fixeu-vos en el darrer paràgraf, immediatament després del Tractat.

Advertisements

5 respostes a Misèries d’Espanya

  1. vidaljosep ha dit:

    Amic Jaume,
    Mira que ets ben parit !! No pots dir mes clar el que pensem i sentim una gran majoria, tan de bo que tots tinguessim la valentia de manifestar-nos com tu i que no ho fem per mandra o per cobardia (en el meu cas la mandra i també per escepticisme cap a la nostre societat.
    Felicitats sinceres per ser tal com ets.
    Josep Vidal

    M'agrada

  2. Pere ha dit:

    via fora, Jaume!
    ben aviat, els de la resistència interior et donarem una sorpresa i tornarem a lluitar per recuperar la dignitat, sense sotmetiments!
    s’ha acabat aquesta transició cap a la mort lenta i segura. Varen guanyar els reformistes que volien canviar les formes sense tocar el fons.
    Ara guanyarem els demócrates.
    estigues a l’aguait i quan tornis pel teu sant boi natal, truc’am i t’ho explico…. encara que si trigues gaire algú ja t’haurà explicat que alguna cosa ha començat per Prats de Molló. I aquesta vegada arribarem fins al final.
    Pere

    M'agrada

  3. sapastre ha dit:

    si Jaume ja tens raó, per sort ara s’està respirant un cert aire de revolta tranqil·la però ferma, cada cop hi ha més gent que s’adona que dins d’Espanya no hi tenim res a fer, alguns encara que només sigui per l’aspecte econòmic, per l’espoli cada cop més evident a ulls de molts. Vaig estar a Arenys el dia 13 i allò va ser massa, si trigues a tornar potser et trobes un país diferent! tant de bo! Andreu

    M'agrada

  4. Rafa ha dit:

    Hola,
    Perdon, pero no soy hablo el catalan, he leido tu post y creo haber entendido el 80%-90%.
    Mi pregunta es una duda que siempre tengo cuando escucho hablar del pasado. Me parece exagerado hablar de Filipinas o de como se descubrio y conquisto America. La verdad que no me siento identificado.
    Te sientes identificado con los Nazis por ser haber nacido en Europa? O con el imperio romano?
    Porque no dejan el pasado atras y miran al futuro? Porque no gastan tanta energia en ayudar a otros? Porque le dan tanta importancia a unos colores a un idioma o a la tierra donde nacieron?
    He viajado mucho, vivido en varios paises y les aseguro que los arboles, los rios y el cielo eran identicos en todos.
    Gracias y espero no ofenderles. Solo daba otra opinion.

    M'agrada

  5. Miquel Angel ha dit:

    N’hi ha molts que continuen pensant que les colonies i l’imperi iberic continua present al segle XXI.
    La cara de vergonya per aquests que no volen veure les destrosses que s’han fet arreu…comprant “gent” i “vides” a canvi de titols i reconeixements.
    A Catalunya diem que a cada porc li arriba el seu santmarti, queda tot dit.
    Temps al temps.
    A Vietnam, estem amb el tema del napalm liquid als jutjats americans…i segur que tambe tindra bon resultat, ja ens entenem.
    Salut i ganes desde Ciutat Ho Chi Minh.
    MA

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: