Muay Thai Fight

21 Novembre 2020
Muai tai, la lluita cos a cos tradicional de Tailàndia

De la lluita cos a cos que es practica a Tailàndia se’n diu muai tai (en tailandès, มวยไทย). L’origen no és diàfan. Hi ha qui assegura que les arrels d’aquesta mena de lluita són khmers, d’altres que ve de Birmània i els tais, per descomptat, que indubtablement va néixer a Tailàndia. El que ningú discuteix, però, és l’antigor que se li atribueix de segles. Com tantes coses a Tailàndia, el muai tai també s’embolcalla d’una certa litúrgia. Entre d’altres, n’hi ha una de ben visible. Acabats de pujar al ring i abans de començar a combatre, els boxejadors executen uns elegants moviments que semblen els passos d’una dansa. Que no es mal interpreti aquesta aparent delicadesa perquè així que sona el gong i comencen les lluites l’acció al quadrilàter esdevé ferotge. El muai tai sempre s’acompanya de música en directe. Instruments tradicionals animen la gresca: un parell de timbals, címbals i una espècie de clarinet, amenitzen les lluites. El muai tai és un esport dur i violent. N’hi ha que diuen que és la lluita cos a cos més letal. Tot i així és un esport de masses. Els diumenges no hi ha tailandès que no visqui pendent de les competicions, ja sigui presencialment als estadis -mirant i apostant enormes quantitats de diners- o davant el televisor de casa seva. A la comunitat monàstica hi ha bonzes que són grans fanàtics del muai tai. He vist monjos embadalits, als estadis o davant el televisor del monestir contemplant estoics les cosses, les trompades i la sang que vessa a raig fet dels nassos dels combatents. El vídeo va ser enregistrat fa anys amb una càmera compacta molt senzilla. Els combats que veiem al vídeo van celebrar-se al ring instal·lat al terrat del centre comercial d’una capital de província. Com que els combats duren hores i més hores el públic no para de moure’s. Entre d’altres amenitats tenen a la seva disposició servei de begudes i restaurants populars, tal com es pot veure a les imatges.


Illa de Sumba. Indonèsia

27 Agost 2020

Experiències de Jaume Mestres a l’illa de Sumba, Indonèsia. Explicades al programa “De Viatge”, de Catalunya Ràdio. Data d’emissió 27 de març de 1997.


Temps d’olives

24 Octubre 2017

A Sant Boi encara ens queden oliveres i gent admirable que les fa créixer i les estima. Ara en recullen el fruit; en aquest cas, olives negres.

 


Polsim d’estrelles

27 Octubre 2011

Som carn i aigua, però també som fets d’alguna cosa que no es toca. Hi ha un alè que ens governa, un aire que ens impregna. De la mateixa manera que és impossible veure el verb, però no es pot negar que som paraula, hi ha aquest alè. El regal que ens fa la vida, el que ens alça i transcendeix. La pols de la fada Campaneta que encimbella Peter Pan.


%d bloggers like this: