El museu de les Arts Agung Rai és una institució d’enorme prestigi a Bali. El complex artístic, museístic i de lleure és ubicat a Ubud, concretament al nord del raval Pengosekan. Hi trobem nombrosos pavellons d’arquitectura tradicional repartits en un lluminós jardí solcat per canals d’aigua, brolladors, escultures de pedra i fonts. Els pavellons recullen excel·lents mostres d’art balinès i indonesi, contemporani i del segle passat. Un quadre del pintor javanès Raden Saleh (1807 o 1811-1880) és una de les peces més preuades del museu. L’ARMA aplega obra pictòrica d’artistes insignes del país i de pintors estrangers, la majoria dels quals van residir a Bali durant la primera meitat del segle XX. D’entre els forasters sobresurt Walter Spies (1895-1942), tant per la qualitat intrínseca del seu treball com per l’extrema dificultat de trobar obra original. El quadre reproduït al final d’aquest text és l’única peça del famós pintor que es pot veure a Bali. Walter Spies fou un eminent artista multidisciplinari d’origen russoalemany que visqué de primer a Jogyakarta (illa de Java) i, després, a Bali. Al museu també trobem obra de Dooijwaard, Rudolf Bonnet, Willem G. Hofker, Le Mayeur i Arie Smit, tots ells rellevants artistes occidentals que van establir-se a Bali. A part del fons propi i permanent, a la galeria del museu de les Arts Agung Rai periòdicament s’exposen obres de temàtica balinesa d’autors contemporanis o ja traspassats. És precisament en l’àmbit d’aquesta galeria on han estat rodades les seqüències d’aquest vídeo. La gravació va fer-se un dia que a l’escenari a l’aire lliure del museu hi havia programades danses per als visitants interessats en la cultura balinesa.
Just al començament del vídeo veiem un ballarí disposant sobre una taula els ormeigs amb els quals es guarnirà per ballar la dansa Jauk. Fixem-nos amb la cura que els treu de la banasta a la seva dreta. La careta que cobrirà el seu rostre és, sens dubte, l’element més valuós dels atuells. Un bon ballarí ha de dominar l’art de saber transmetre les emocions valent-se de l’expressió inerte de la màscara. Solament els millors són capaços d’aconseguir-ho; en paraules dels balinesos, únicament ho assoleixen els afavorits pel taksú, una gràcia especial d’inspiració divina. El taksú també pot considerar-se una mena de màgia temporal que s’apodera de l’esperit de l’artista mentre balla. Igualment podríem definir el fenomen com un trànsit místic.
Al cap d’uns segons d’arrencar el vídeo apareixen una parella amb el seu fill, un noiet de 10 anys. La família viu al vilatge Pujung Kaja, a uns 25 quilòmetres al nord d’Ubud. S’han desplaçat al museu ARMA perquè aquest vespre el noi ballarà la dansa Baris. Les imatges mostren com el pare maquilla i abilla el nen assegut a la falda de la mare. Al minut 05:55 un dels encarregats del museu i alhora professor de música de gamelan (Pak Yan Nik), lliura a la família un bitllet de 50000 rúpies. Com aquell qui res el diposita a la falda del noi. Els diners corresponen el pagament per a l’actuació del jove aquest vespre. 50000 rúpies equivalen a uns 4 euros. Acabada la sessió de maquillatge l’home col·loca al cap del nen, I Made Haris, el barret triangular que complementa el guarniment per a ballar la dansa masculina més interpretada a Bali, el Baris. A la penúltima seqüència veiem la criatura, ja a punt per a l’actuació, dirigir-se a l’escenari del museu. La interpretació completa es pot visionar al vídeo Baris. Dances I Made Haris. Així que el noi fa mutis ens acostem al ballarí de Jauk assegut en un banc de la sala. Evidencia el seu amor per l’objectiu fent uns passos de dansa exclusivament per a la càmera. La llàstima és que hi ha massa foscor per a veure el ballarí amb claredat. Una deficiència tècnica que queda compensada per l’espontaneïtat del gest. La música de fons que anem escoltant en el transcurs de les imatges correspon a un enregistrament sonor que vaig fer a la jove orquestra de gamelan de l’ARMA, en l’àmbit dels jardins del museu, durant un dels seus assajos.
Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació sense trípode.
![Raden Saleh Sjarif Boestaman (1807[1] or 1811[2] - April 23, 1880) is one of the best known painters from Indonesia and a pioneer of modern Indonesian art. Raden Saleh, was born into a noble Javanese family. He was considered to be the first modern artist from the Dutch East Indies (now Indonesia), and his paintings corresponded with nineteenth-century romanticism which was popular in Europe at the time. He also expressed his cultural roots and inventiveness in his work. --European Sojourn-- Young Raden Saleh was first taught in Bogor by the Belgian artist A.J. Payen. Payen acknowledged the youth's talent, and persuaded the colonial government of the Netherlands to send Raden Saleh to the Netherlands to study art. He arrived in Europe in 1829 and began to study under Cornelius Kruseman and Andries Schelfhout. It was from Kruseman that Raden Saleh studied his skills in portraiture, and later was accepted in various European courts where he was assigned to do portraits. From 1839, he spent five years in the Ernst I court, Grand Duke of Saxe-Coburg-Gotha, who became an important patron. From Schelfhout, Raden Saleh furthered his skills as a landscape painter. Raden Saleh visited several European cities, as well as Algiers. In The Hague, a lion tamer allowed Raden Saleh to study his lion, and from that his most famous painting of animal fights were created, and subsequently brought fame to the artist. Many of his paintings were exhibited in the Rijksmuseum in Amsterdam. Several of his paintings were destroyed in when the Colonial Dutch pavilion in Paris was burnt in 1931. --Return-- The artist returned to Indonesia in 1851 after living in Europe for 20 years. Here, he worked as conservator for the colonial collection of government art. He continued painting portraits of the Javanese aristocracy, and many more landscape paintings. He died in 1880, after coming back from a second stay in Europe. --Diponegoro-- One of the creations Raden Saleh which gained popularity for its historical value was the 'Capture of Prince Diponegoro', which depicted a famous betrayal by the colonial government to the famous Javanese prince. It was returned to Indonesia from the Dutch royal Palace in 1978. Now it is displayed in the President's Palace Museum in Jakarta. In the painting, Raden Saleh is said to show his views of the colonialist governments from deliberately making the Dutch look pompous and proud, but somehow imbalanced. The Javanese, on the other hand, were depicted as somehow more balanced in composition. It is also believed that one of the Javanese figures in the painting was a self-portrait. (Wikipedia)](https://jaumemestres.files.wordpress.com/2011/04/raden-saleh-arma-02.jpg?w=640)
