10 Abril 2011 – Jaume Mestres

Els components del sanggar Semara Santi, de Lodtunduh, tenen una cita setmanal amb els aficionats a la dansa tradicional balinesa a l’escenari o wantilan del museu ARMA, d’Ubud. El sanggar és un element fonamental en la sòlida i ben estructurada societat balinesa. Podríem definir el sanggar com un centre cultural on s’hi formen els artistes. En aquest cas, els membres del sanggar que mostrem procedeixen de la petita població de Lodtunduh, a uns 5 quilòmetres al sud d’Ubud. Cada divendres a la tarda, músics i ballarins del vilatge es desplacen al museu ARMA per presentar la versió particular d’algunes danses clàssiques balineses. No és que en el fons difereixin, les danses, però sí que cada comunitat d’artistes els dóna el seu toc peculiar. Al repertori de Semara Santi hi figura el Barong, la delicada dansa Legong, una mica de comèdia tradicional balinesa -impossible d’entendre formal i conceptualment per als espectadors occidentals- i la baralla dels homes del vilatge contra la poderosa bruixa Rangda, també anomenada dansa del Kris. L’interès del vídeo no se centra en la representació sinó en els preparatius. El vídeo arrenca al moment que la companyia arriba a les dependències del museu ARMA, concretament als jardins, i s’instal·la a cobert d’un pavelló de fusta i els entorns. En primer lloc veiem un parell d’homes emplaçant els magnífics instruments de l’orquestra de gamelan a l’escenari obert del museu. A continuació, un sacerdot aspergeix aigua lustral al cap dels membres de la companyia mentre s’abillen i es maquillen preparant la seva actuació. Del començament al final, el vídeo mostra els preparatius de les actuacions, una hibridesa entre espectacle i ritual.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: mp4. Gravació sense trípode.

Som al pati de la casa familiar d’un artista balinès. El seu nom oficial és I Made Putra Wijaya, però a casa l’anomenen Ade (contracció de Made). De vegades, també li diuen Kamandanu. Va explicar-me la mare de l’Ade que el nom de Kamandanu li ve d’un heroi de telenovel·la molt popular que s’emetia a la televisó indonèsia al moment que va néixer l’Ade. La mare era una admiradora tan fervorosa del personatge que no va dubtar a donar-li el nom al seu fill. Amics i familiars el coneixen, doncs, tant per Kamandanu com per Ade. Però és fonamental anomenar-lo pel seu nom real quan es tracta de relacionar-lo amb la seva vessant artística. L’Ade és un noi nascut el 1989 que ja de ben petit va mostrar una aptitud innata per a la música i el ball balinesos. La família està convençuda que l’Ade és la reencarnació del seu avi, músic destacat que a primers del segle XX va formar part d’un reduït grup d’artistes que van anar de gira artística als Països Baixos. L’especialitat musical de l’Ade són els timbals. A Bali, però, se’l coneix més com a ballarí que músic. Made ha guanyat múltiples premis des que va començar a ballar. S’inicià amb la dansa Baris, de la qual va esdevenir un expert. Els darrers anys balla diferents danses clàssiques balineses, però s’ha especialitzat en la dansa Kebyar Trompong. Podem veure’l ballar amb excel·lència l’esmentada dansa en aquest vídeo. Aquest any Made acaba la carrera de Belles Arts, en la vessant de dansa i música balineses. L’Ade viatja amb freqüència a l’estranger com a component de grups artístics balinesos. Ha ballat a Vietnam, Alemanya i Holanda, entre d’altres països.
El rodatge del vídeo va produïr-se el dia que vaig presentar-me a casa seva havent sopat, amb la intenció d’acompanyar l’Ade a un temple a l’oest d’Ubud on havia d’interpretar la seva versió de la dansa Kebyar Trompong. Al moment de la meva arribada era a punt de començar a maquillar-se. Va donar-me el seu consentiment perquè el gravés. Mentre es maquilla, Made seu al pavelló central de casa seva, en balinès anomenat “bale dauh”. La il·luminació és molt minsa, solament un dèbil fluorescent il·lumina la totalitat de l’escena. Malgrat l’escassedat de llum he considerat que valia la pena editar el vídeo i presentar-lo. Sens dubte és d’un gran interès veure el procés de maquillatge. Admirar la seva destresa i el procés de transformació de la cara amb els vius colors dels cosmètics. El fons sonor del vídeo correspon a l’assaig d’un grup de gamelan, concretament la jove orquestra del museu Agung Rai (ARMA). És una gravació que vaig enregistrar personalment durant un dels assajos. L’Ade forma part de l’esmentada orquestra. Toca un dels timbals.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació realitzada enterament a pols, sense trípode.