Dressing – Jaume Mestres

El museu de les Arts Agung Rai és una institució d’enorme prestigi a Bali. El complex artístic, museístic i de lleure és ubicat a Ubud, concretament al nord del raval Pengosekan. Hi trobem nombrosos pavellons d’arquitectura tradicional repartits en un lluminós jardí solcat per canals d’aigua, brolladors, escultures de pedra i fonts. Els pavellons recullen excel·lents mostres d’art balinès i indonesi, contemporani i del segle passat. Un quadre del pintor javanès Raden Saleh (1807 o 1811-1880) és una de les peces més preuades del museu. L’ARMA aplega obra pictòrica d’artistes insignes del país i de pintors estrangers, la majoria dels quals van residir a Bali durant la primera meitat del segle XX. D’entre els forasters sobresurt Walter Spies (1895-1942), tant per la qualitat intrínseca del seu treball com per l’extrema dificultat de trobar obra original. El quadre reproduït al final d’aquest text és l’única peça del famós pintor que es pot veure a Bali. Walter Spies fou un eminent artista multidisciplinari d’origen russoalemany que visqué de primer a Jogyakarta (illa de Java) i, després, a Bali. Al museu també trobem obra de Dooijwaard, Rudolf Bonnet, Willem G. Hofker, Le Mayeur i Arie Smit, tots ells rellevants artistes occidentals que van establir-se a Bali. A part del fons propi i permanent, a la galeria del museu de les Arts Agung Rai periòdicament s’exposen obres de temàtica balinesa d’autors contemporanis o ja traspassats. És precisament en l’àmbit d’aquesta galeria on han estat rodades les seqüències d’aquest vídeo. La gravació va fer-se un dia que a l’escenari a l’aire lliure del museu hi havia programades danses per als visitants interessats en la cultura balinesa.
Just al començament del vídeo veiem un ballarí disposant sobre una taula els ormeigs amb els quals es guarnirà per ballar la dansa Jauk. Fixem-nos amb la cura que els treu de la banasta a la seva dreta. La careta que cobrirà el seu rostre és, sens dubte, l’element més valuós dels atuells. Un bon ballarí ha de dominar l’art de saber transmetre les emocions valent-se de l’expressió inerte de la màscara. Solament els millors són capaços d’aconseguir-ho; en paraules dels balinesos, únicament ho assoleixen els afavorits pel taksú, una gràcia especial d’inspiració divina. El taksú també pot considerar-se una mena de màgia temporal que s’apodera de l’esperit de l’artista mentre balla. Igualment podríem definir el fenomen com un trànsit místic.
Al cap d’uns segons d’arrencar el vídeo apareixen una parella amb el seu fill, un noiet de 10 anys. La família viu al vilatge Pujung Kaja, a uns 25 quilòmetres al nord d’Ubud. S’han desplaçat al museu ARMA perquè aquest vespre el noi ballarà la dansa Baris. Les imatges mostren com el pare maquilla i abilla el nen assegut a la falda de la mare. Al minut 05:55 un dels encarregats del museu i alhora professor de música de gamelan (Pak Yan Nik), lliura a la família un bitllet de 50000 rúpies. Com aquell qui res el diposita a la falda del noi. Els diners corresponen el pagament per a l’actuació del jove aquest vespre. 50000 rúpies equivalen a uns 4 euros. Acabada la sessió de maquillatge l’home col·loca al cap del nen, I Made Haris, el barret triangular que complementa el guarniment per a ballar la dansa masculina més interpretada a Bali, el Baris. A la penúltima seqüència veiem la criatura, ja a punt per a l’actuació, dirigir-se a l’escenari del museu. La interpretació completa es pot visionar al vídeo Baris. Dances I Made Haris. Així que el noi fa mutis ens acostem al ballarí de Jauk assegut en un banc de la sala. Evidencia el seu amor per l’objectiu fent uns passos de dansa exclusivament per a la càmera. La llàstima és que hi ha massa foscor per a veure el ballarí amb claredat. Una deficiència tècnica que queda compensada per l’espontaneïtat del gest. La música de fons que anem escoltant en el transcurs de les imatges correspon a un enregistrament sonor que vaig fer a la jove orquestra de gamelan de l’ARMA, en l’àmbit dels jardins del museu, durant un dels seus assajos.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació sense trípode.

Raden Saleh Sjarif Boestaman (1807[1] or 1811[2] - April 23, 1880) is one of the best known painters from Indonesia and a pioneer of modern Indonesian art. Raden Saleh, was born into a noble Javanese family. He was considered to be the first modern artist from the Dutch East Indies (now Indonesia), and his paintings corresponded with nineteenth-century romanticism which was popular in Europe at the time. He also expressed his cultural roots and inventiveness in his work. --European Sojourn-- Young Raden Saleh was first taught in Bogor by the Belgian artist A.J. Payen. Payen acknowledged the youth's talent, and persuaded the colonial government of the Netherlands to send Raden Saleh to the Netherlands to study art. He arrived in Europe in 1829 and began to study under Cornelius Kruseman and Andries Schelfhout. It was from Kruseman that Raden Saleh studied his skills in portraiture, and later was accepted in various European courts where he was assigned to do portraits. From 1839, he spent five years in the Ernst I court, Grand Duke of Saxe-Coburg-Gotha, who became an important patron. From Schelfhout, Raden Saleh furthered his skills as a landscape painter. Raden Saleh visited several European cities, as well as Algiers. In The Hague, a lion tamer allowed Raden Saleh to study his lion, and from that his most famous painting of animal fights were created, and subsequently brought fame to the artist. Many of his paintings were exhibited in the Rijksmuseum in Amsterdam. Several of his paintings were destroyed in when the Colonial Dutch pavilion in Paris was burnt in 1931. --Return-- The artist returned to Indonesia in 1851 after living in Europe for 20 years. Here, he worked as conservator for the colonial collection of government art. He continued painting portraits of the Javanese aristocracy, and many more landscape paintings. He died in 1880, after coming back from a second stay in Europe. --Diponegoro-- One of the creations Raden Saleh which gained popularity for its historical value was the 'Capture of Prince Diponegoro', which depicted a famous betrayal by the colonial government to the famous Javanese prince. It was returned to Indonesia from the Dutch royal Palace in 1978. Now it is displayed in the President's Palace Museum in Jakarta. In the painting, Raden Saleh is said to show his views of the colonialist governments from deliberately making the Dutch look pompous and proud, but somehow imbalanced. The Javanese, on the other hand, were depicted as somehow more balanced in composition. It is also believed that one of the Javanese figures in the painting was a self-portrait. (Wikipedia) — "Noble javanès i esposa", Raden Saleh. Agung Rai Museum of Art (ARMA). Ubud, Bali

Walter Spies (15 September 1895 – 19 January 1942) was a Russian-born German primitivist painter. In 1923 he came to Java, living first in Yogyakarta and then in Ubud, Bali starting in 1927. He is often credited with attracting the attention of Western cultural figures to Balinese culture and art. In 1937, Walter Spies, the illustrious German artist who settled in Bali 1927 until his death in 1942, built what he described as a "mountain hut" at Iseh in Karangasem. Adored by the Balinese, Spies was the co-founder of the Pita Maha artists cooperative, he shaped the development of Balinese art and established the Westerners Image of Bali that still exists today. After living for nine years at the confluence of two rivers in Campuan, Spies grew weary of his increasingly hectic social life, and retired to the tranquil mountain retreat that was to become the setting of some of his most beautiful and atmospheric paintings, including "Iseh im Morgenlicht 1938" Despite his desire to escape from a constant stream of visitors, Spies still used to receive guests at Iseh, including the Austrian novelist Vicki Baum, the musician Colin McPhee and his wife, anthropologist Jane Belo and the Swiss artist Theo Meier. In December 1938, Spies was arrested as part of a crackdown on homosexuals. With the influence of people such as Margaret Mead, he was released in September 1939. As a German national in the Dutch East Indies during World War II, Spies was arrested and deported. However, a Japanese bomb hit the ship that was carrying him to Ceylon, and because the crew were reluctant to evacuate the Germans without a corresponding order, most of the prisoners on the ship, including Spies, drowned. (Wikipedia) — "Calonarang" (1930), Walter Spies. Agung Rai Museum of Art (ARMA). Ubud, Bali

Els components del grup artístic format al sanggar Suara Kanti es preparen abans d’interpretar les danses Barong i Kris. Al vídeo veiem com s’abillen i es maquillen darrere l’escenari del Museu de les Arts Agung Rai (ARMA), a Pengosekan, als afores meridionals d’Ubud. Els membres del grup provenen del vilatge Abasan, a prop de Singapadu, a uns vuit quilòmetres al sud d’Ubud. El grup d’Abasan és conegut per l’excel·lència del seu treball. Mentre els veiem vestir-se i maquillar-se proposo que ens fixem com parlen. És evident que si no sou balinesos no entendreu una sola paraula, però val la pena escoltar-los. És interessant que pareu atenció, els sons que sentireu no romandran per gaire temps al planeta. Com tantes altres llengües, el balinès és una música que s’apaga. Aquesta que veiem probablement és de les darreres generacions que tindrà per llengua habitual el balinès. Fora de casa, molts dels fills d’aquests homes ja parlen més en indonesi que en la llengua dels avis. El balinès s’està perdent, entre d’altres raons perquè l’ensenyament que se’n fa a l’escola és de fireta, per tancar la boca els que ho reclamen i para de comptar. La política lingüística de Jakarta té com a finalitat reduir o liquidar les altres llengües que no siguin l’indonesi. Moltíssimes de les dotzenes de llengües que es parlen a l’arxipèlag ja són residuals. El balinès ha entrat en fase agònica. Sempre que vaig a Bali m’entristeixo quan m’adono que cada vegada el balinès es parla menys. Recula a passes gegantines. El govern indonesi ha aconseguit bandejar-lo i desprestigiar-lo. Un menyspreu que es fomenta cada dia. Els joves que encara el parlen, i molts adults, el barregen amb cabassos de paraules indonèsies. La gran majoria de balinesos no són conscients del què comportarà perdre la llengua. Bona part dels estrangers que viuen a Bali -o hi van sovint- parlen indonesi o l’aprenen. N’hi ha poquíssims que s’interessin pel balinès, que s’hi expressin o l’entenguin. Són una excepció els que l’estudien. Una minoria ínfima. No sé si els forasters que visquent a Bali parlen indonesi s’adonen de la seva complicitat amb el genocidi lingüístic que perpetra a consciència el govern de Jakarta. El bo del cas és que molts d’aquests estrangers manifesten que viuen a Bali perquè l’estimen. Estimar un país és estimar-ne l’ànima. La cultura i la tradició són els pilars que es fonamenten en l’ànima. L’ànima viu en l’expressió. És l’arquitectura del concepte: la llengua.

The group from sanggar Suara Kanti are getting ready before performing Barong and Kris dances. They dress and make up behind the stage of Agung Rai Museum of Arts, in Pengosekan, Ubud. The group comes from the village of Abasan, close to Singapadu, a few km south of Ubud. Throughout the island they are well known for the excellence of their work. We have the chance to see the artists while preparing the performance. Maybe even more interesting than watching is to listen them talking in the Balinese language. Nowadays Balinese is fading little by little. The language of the island is vanishing faster than their tradition and dances. In some way their tradition and dances are supported by tourism but not so the language. Foreigners come to Bali to experience the difference. Unfortunatley only the visual differences. Most foreigners visiting Bali don’t care about what is behind the scenes. They come attracted by the beauty of the island and the colourful religious ceremonies. Few come to Bali with deeper interest. Language is the house where the soul lives. If the soul shelter is spoiled we’ll loose the spirit and the heritage left to us by our ancestors. By neglecting the heritage we also neglect the forefathers’ memory. Most foreigners living in Bali, or coming often to the island, don’t care about the most essential part of its culture: the language. By talking to and addressing to Balinese people in Bahasa Indonesia they fail to respect the essence of Bali. These foreigners support those willing to convert the island into a huge theme park for tourists, people who want to convert Bali into a gorgeous scenario without a soul. The artists we see on the video speak Balinese but sometimes they include some words in Bahasa Indonesia. Balinese is not seriously taught in the schools on the island. That’s why many young Balinese speak Indonesian among themselves, specially in Denpasar and other towns scattered around the island. It’s sad but is true. Please help the culture of Bali and respect it fully. Don’t forget the backstage, it is like the unseen kitchen where the most delicious, creative and genuine food is cooked. And it is where the hot coals are.