Mahendra

8 Octubre 2011

1/15 s // f 4,2 // M // ISO 6400

1/4 s  //  f 5,6  //  M  //  ISO 6400

1/13 s  //  f 5,6  //  M  //  ISO 6400

1/3 s  //  f 5,6  //  M  //  ISO 6400

0,4 s  //  f 5,6  //  M  //  ISO 6400

I Kadek Adi Mahendra és un ballarí que conec des que era infant. Viu al vilatge Abianbase, a Gianyar. De molt menut el seu pare va començar a portar-lo al Museu de les Arts Agung Rai (ARMA) de Padangtegal, Ubud. Pak Agung Rai, el propietari del museu i esplèndid centre cultural, és un mecenes balinès que consagra la seva vida a l’art i la cultura de Bali. Des de la creació del centre es manté fidel als principis que van moure’l a promoure un dels bastions més importants d’irradiació de cultura balinesa. Una de les activitats és l’ensenyament de dansa i música de gamelan als nens i nenes balinesos. Tres vegades a la setmana les famílies interessades porten les criatures a l’ARMA. Els nens aprenen dels millors professors i professores d’Ubud. L’ensenyament és gratuït, Pak Agung Rai es fa càrrec de totes les despeses, com ara el sou dels mestres i els àpats durant les hores que imparteixen classes. També proveeix uniformes pels menuts i  els  promou quan han aconseguit els coneixements suficients. Mahendra és un dels excel·lents fruits d’aquesta labor de Pak Agung Rai. El jove Mahendra està  especialitzat en la dansa amb màscara Jauk Manis i la dansa Baris. Les fotografies van ser preses a les instal·lacions de l’ARMA un vespre de diumenge, abans i després de l’actuació del ballarí Mahendra, al wantilan o escenari de pedra del museu. Un teatre a l’aire lliure magnífic, que lluu especialment de nit. Si sou a Ubud, o teniu programat anar-hi, podreu gaudir de l’actuació del ballarí Mahendra, a l’escenari de l’ARMA, els diumenges al vespre.


Tari Legong

21 Abril 2011

A l’escenari de l’ARMA avui s’hi imparteix una lliçó magistral de dansa a càrrec de les dues ballarines protagonistes. Interpreten una de les peces clàssiques més populars de Bali, la dansa Legong. La forma perfectament harmònica de moure’s és poesia i llum. Fixeu-vos quan les dansaires s’encaren (a partir del minut 03:47): semblen una de sola, com una imatge reflectida en un mirall. És un gaudi poder fruir d’aquest fragment de la dansa Legong per la finesa, el mestratge i l’energia que transmeten les ballarines. Som davant una gemma de dansa clàssica balinesa oferta, una vegada més, pel museu de les Arts Agung Rai.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Arxiu original: m2ts. Gravació sense trípode.


El nen I Made Haris balla la dansa Baris

20 Abril 2011

El nen de 10 anys I Made Haris, fill del banjar Pujung Kaja, a uns 25 quilòmetres al nord d’Ubud, balla en aquest vídeo la dansa tradicional balinesa, clàssica per excel·lència, anomenada del guerrer o Baris. No hi ha cap home a Bali que en alguna etapa de la seva vida no hagi ballat el Baris, en la modalitat que veiem a les imatges o en alguna altra de tantes versions. El Baris del vídeo és la versió que s’ensenya a les criatures durant les classes que imparteixen al museu ARMA els més experimentats i acreditats professors de dansa tradicional balinesa d’Ubud. En Made és un dels alumnes que de ben petits assisteixen a les classes matinals dels diumenges. A Entre bambolines, podem veure com els pares del nen Made l’abillen i el maquillen a la galeria del museu abans de l’actuació que veiem en aquest vídeo. L’orquestra de gamelan que interpreta la peça és l’oficial de la institució docent i museística. L’ARMA és un emblema d’Ubud, un gresol d’art i cultura balinesa fundat el juny de 1996 pel mecenes, fill d’Ubud, Anak Agung Rai. Anak Agung Rai és un balinès conscient, coneixedor del risc que corre una cultura minoritària en un món globalitzat com el nostre. Tampoc ignora l’amenaça que comporta per a Bali formar part d’un estat que no posa gaire cura en protegir les diferents cultures emanants de la miríada d’illes que administra. El museu ARMA és un bastió contra l’aculturització de Bali. La tasca que fa per preservar l’essència balinesa és curosa i admirable.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Arxiu original: m2ts. Gravació sense trípode.


Entre bambolines (V. II)

18 Abril 2011

El museu de les Arts Agung Rai és una institució d’enorme prestigi a Bali. El complex artístic, museístic i de lleure és ubicat a Ubud, concretament al nord del raval Pengosekan. Hi trobem nombrosos pavellons d’arquitectura tradicional repartits en un lluminós jardí solcat per canals d’aigua, brolladors, escultures de pedra i fonts. Els pavellons recullen excel·lents mostres d’art balinès i indonesi, contemporani i del segle passat. Un quadre del pintor javanès Raden Saleh (1807 o 1811-1880) és una de les peces més preuades del museu. L’ARMA aplega obra pictòrica d’artistes insignes del país i de pintors estrangers, la majoria dels quals van residir a Bali durant la primera meitat del segle XX. D’entre els forasters sobresurt Walter Spies (1895-1942), tant per la qualitat intrínseca del seu treball com per l’extrema dificultat de trobar obra original. El quadre reproduït al final d’aquest text és l’única peça del famós pintor que es pot veure a Bali. Walter Spies fou un eminent artista multidisciplinari d’origen russoalemany que visqué de primer a Jogyakarta (illa de Java) i, després, a Bali. Al museu també trobem obra de Dooijwaard, Rudolf Bonnet, Willem G. Hofker, Le Mayeur i Arie Smit, tots ells rellevants artistes occidentals que van establir-se a Bali. A part del fons propi i permanent, a la galeria del museu de les Arts Agung Rai periòdicament s’exposen obres de temàtica balinesa d’autors contemporanis o ja traspassats. És precisament en l’àmbit d’aquesta galeria on han estat rodades les seqüències d’aquest vídeo. La gravació va fer-se un dia que a l’escenari a l’aire lliure del museu hi havia programades danses per als visitants interessats en la cultura balinesa.
Just al començament del vídeo veiem un ballarí disposant sobre una taula els ormeigs amb els quals es guarnirà per ballar la dansa Jauk. Fixem-nos amb la cura que els treu de la banasta a la seva dreta. La careta que cobrirà el seu rostre és, sens dubte, l’element més valuós dels atuells. Un bon ballarí ha de dominar l’art de saber transmetre les emocions valent-se de l’expressió inerte de la màscara. Solament els millors són capaços d’aconseguir-ho; en paraules dels balinesos, únicament ho assoleixen els afavorits pel taksú, una gràcia especial d’inspiració divina. El taksú també pot considerar-se una mena de màgia temporal que s’apodera de l’esperit de l’artista mentre balla. Igualment podríem definir el fenomen com un trànsit místic.
Al cap d’uns segons d’arrencar el vídeo apareixen una parella amb el seu fill, un noiet de 10 anys. La família viu al vilatge Pujung Kaja, a uns 25 quilòmetres al nord d’Ubud. S’han desplaçat al museu ARMA perquè aquest vespre el noi ballarà la dansa Baris. Les imatges mostren com el pare maquilla i abilla el nen assegut a la falda de la mare. Al minut 05:55 un dels encarregats del museu i alhora professor de música de gamelan (Pak Yan Nik), lliura a la família un bitllet de 50000 rúpies. Com aquell qui res el diposita a la falda del noi. Els diners corresponen el pagament per a l’actuació del jove aquest vespre. 50000 rúpies equivalen a uns 4 euros. Acabada la sessió de maquillatge l’home col·loca al cap del nen, I Made Haris, el barret triangular que complementa el guarniment per a ballar la dansa masculina més interpretada a Bali, el Baris. A la penúltima seqüència veiem la criatura, ja a punt per a l’actuació, dirigir-se a l’escenari del museu. La interpretació completa es pot visionar al vídeo Baris. Dances I Made Haris. Així que el noi fa mutis ens acostem al ballarí de Jauk assegut en un banc de la sala. Evidencia el seu amor per l’objectiu fent uns passos de dansa exclusivament per a la càmera. La llàstima és que hi ha massa foscor per a veure el ballarí amb claredat. Una deficiència tècnica que queda compensada per l’espontaneïtat del gest. La música de fons que anem escoltant en el transcurs de les imatges correspon a un enregistrament sonor que vaig fer a la jove orquestra de gamelan de l’ARMA, en l’àmbit dels jardins del museu, durant un dels seus assajos.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació sense trípode.

"Noble javanès i esposa", Raden Saleh. Agung Rai Museum of Art (ARMA). Ubud, Bali


"Calonarang" (1930), Walter Spies. Agung Rai Museum of Art (ARMA). Ubud, Bali


Les danses Barong i Kris (V.II)

17 Abril 2011

Veiem l’actuació del grup d’artistes balinesos que conformen el sanggar (centre cultural) Swara Kanthi, del vilatge Lodtunduh, a uns pocs quilòmetres al sud d’Ubud. Les danses que presenten aquest vespre a l’escenari de pedra del museu ARMA, d’Ubud, són de les més conegudes i escenificades a Bali. Ni que de fet es tracti de dues danses, podem considerar-la una de sola. El ball de l’ésser mitològic balinès anomenat Barong sempre culmina amb la dansa Kris, interpretada pels vilatans que intenten protegir el propi Barong, a ells mateixos i la comunitat que representen, dels maleficis de la destructiva bruixa Rangda, l’ésser més ignominiós i malèfic de la iconografia balinesa. És una lluita del bé contra el mal que acaba en taules. Rangda mai no és vençuda, però tampoc el Barong no és derrotat. Els únics perjudicats en l’enfrontament de les dues forces oposades, representants del bé i del mal, són els vilatans que intenten preservar l’estabilitat i l’harmonia del vilatge. Els homes del poble desafien Rangda. S’hi enfronten amb afuats matxets (kris). Ataquen la bruixa, però els seus poders són tan grans que no solament resisteix els embats dels punyals sinó que retorna als lluitadors els atacs que rep. Així, cada combatent apunta el matxet contra el seu propi cos, intentant ferir-se, fins i tot matar-se. Però tampoc no és possible perquè la força benefactora del Barong contraresta el malefici de la bruixa. Finalment, les oracions d’un sacerdot (pemangku), plegades amb l’aspersió d’aigua lustral procedent de les deus més sagrades de Bali i l’alè màgic del Barong, retornen l’estabilitat als esperits alterats dels homes.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: mp4. Gravació sense trípode.


Del dia a la nit

10 Abril 2011

Els components del sanggar Semara Santi, de Lodtunduh, tenen una cita setmanal amb els aficionats a la dansa tradicional balinesa a l’escenari o wantilan del museu ARMA, d’Ubud. El sanggar és un element fonamental en la sòlida i ben estructurada societat balinesa. Podríem definir el sanggar com un centre cultural on s’hi formen els artistes. En aquest cas, els membres del sanggar que mostrem procedeixen de la petita població de Lodtunduh, a uns 5 quilòmetres al sud d’Ubud. Cada divendres a la tarda, músics i ballarins del vilatge es desplacen al museu ARMA per presentar la versió particular d’algunes danses clàssiques balineses. No és que en el fons difereixin, les danses, però sí que cada comunitat d’artistes els dóna el seu toc peculiar. Al repertori de Semara Santi hi figura el Barong, la delicada dansa Legong, una mica de comèdia tradicional balinesa -impossible d’entendre formal i conceptualment per als espectadors occidentals- i la baralla dels homes del vilatge contra la poderosa bruixa Rangda, també anomenada dansa del Kris. L’interès del vídeo no se centra en la representació sinó en els preparatius. El vídeo arrenca al moment que la companyia arriba a les dependències del museu ARMA, concretament als jardins, i s’instal·la a cobert d’un pavelló de fusta i els entorns. En primer lloc veiem un parell d’homes  emplaçant els magnífics instruments de l’orquestra de gamelan a l’escenari obert del museu. A continuació, un sacerdot aspergeix aigua lustral al cap dels membres de la companyia mentre s’abillen i es maquillen preparant la seva actuació. Del començament al final, el vídeo mostra els preparatius de les actuacions, una hibridesa entre espectacle i ritual.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: mp4. Gravació sense trípode.


Nit de dansa / Night of Performance

8 Novembre 2010

Cada diumenge al vespre I Kadek Adi Mahendra es dirigeix al museu de les arts Agung Rai (ARMA) d’Ubud. De fa quatre o cinc anys Mahendra balla la dansa amb màscara Jauk al wantilan o escenari a l’aire lliure del museu. Algunes vegades el ballarí interpreta dues danses, el Baris i el Jauk Longgor. Mahendra, com tantíssimes altres criatures d’Ubud i els vilatges de l’entorn, va aprendre dansa clàssica balinesa a les classes que s’imparteixen al museu ARMA. Actualment Mahendra, encara un ballarí molt jove, és un expert en la dansa Jauk. La interpreta magníficament. Al vídeo podem veure el ballarí al moment de maquillar-se i vestir-se per ballar a l’escenari a l’aire lliure del museu un diumenge al vespre. Començarà amb la dansa del guerrer o Baris. A continuació, interpretarà la dansa amb màscara, Jauk Longgor. Acabada la interpretació de la dansa Jauk, Mahendra retorna al primer pis del museu per desvestir-se. En acabar tanca la porta i surt al pati del museu. Puja a la seva motocicleta i retorna al seu poble, Abianbase, molt a prop de la població de Gianyar.

Once a week in the evening Balinese dancer I Kadek Adi Mahendra goes to Agung Rai Museum of Art (ARMA) in Ubud. Since four or five years Mahendra performs Jauk dance on the open air stage of the museum. Sometimes, before performing Jauk dance Mahendra also dances Baris. Like other many children from Ubud and sorrounding villages, Mahendra learned Balinese classical dance at the premises of the museum. Now Mahendra is a Jauk Longgor dance expert. At the video we can see Mahendra making-up and dressing at the second floor of ARMA museum. When his performance is over the dancer goes back to the room at the second floor of the building. After undress Mahendra close the door behind him and goes to the patio of the museum. He gets his motorbike and rides back home.


El Bali que no es veu / Unseen Bali

15 Abril 2009

Els components del grup artístic format al sanggar Suara Kanti es preparen abans d’interpretar les danses Barong i Kris. Al vídeo veiem com s’abillen i es maquillen darrere l’escenari del Museu de les Arts Agung Rai (ARMA), a Pengosekan, als afores meridionals d’Ubud. Els membres del grup provenen del vilatge Abasan, a prop de Singapadu, a uns vuit quilòmetres al sud d’Ubud. El grup d’Abasan és conegut per l’excel·lència del seu treball. Mentre els veiem vestir-se i maquillar-se proposo que ens fixem com parlen. És evident que si no sou balinesos no entendreu una sola paraula, però val la pena escoltar-los. És interessant que pareu atenció, els sons que sentireu no romandran per gaire temps al planeta. Com tantes altres llengües, el balinès és una música que s’apaga. Aquesta que veiem probablement és de les darreres generacions que tindrà per llengua habitual el balinès. Fora de casa, molts dels fills d’aquests homes ja parlen més en indonesi que en la llengua dels avis. El balinès s’està perdent, entre d’altres raons perquè l’ensenyament que se’n fa a l’escola és de fireta, per tancar la boca els que ho reclamen i para de comptar. La política lingüística de Jakarta té com a finalitat reduir o liquidar les altres llengües que no siguin l’indonesi. Moltíssimes de les dotzenes de llengües que es parlen a l’arxipèlag ja són residuals. El balinès ha entrat en fase agònica. Sempre que vaig a Bali m’entristeixo quan m’adono que cada vegada el balinès es parla menys. Recula a passes gegantines. El govern indonesi ha aconseguit bandejar-lo i desprestigiar-lo. Un menyspreu que es fomenta cada dia. Els joves que encara el parlen, i molts adults, el barregen amb cabassos de paraules indonèsies. La gran majoria de balinesos no són conscients del què comportarà perdre la llengua. Bona part dels estrangers que viuen a Bali -o hi van sovint- parlen indonesi o l’aprenen. N’hi ha poquíssims que s’interessin pel balinès, que s’hi expressin o l’entenguin. Són una excepció els que l’estudien. Una minoria ínfima. No sé si els forasters que visquent a Bali parlen indonesi s’adonen de la seva complicitat amb el genocidi lingüístic que perpetra a consciència el govern de Jakarta. El bo del cas és que molts d’aquests estrangers manifesten que viuen a Bali perquè l’estimen. Estimar un país és estimar-ne l’ànima. La cultura i la tradició són els pilars que es fonamenten en l’ànima. L’ànima viu en l’expressió. És l’arquitectura del concepte: la llengua.

The group from sanggar Suara Kanti are getting ready before performing Barong and Kris dances. They dress and make up behind the stage of Agung Rai Museum of Arts, in Pengosekan, Ubud. The group comes from the village of Abasan, close to Singapadu, a few km south of Ubud. Throughout the island they are well known for the excellence of their work. We have the chance to see the artists while preparing the performance. Maybe even more interesting than watching is to listen them talking in the Balinese language. Nowadays Balinese is fading little by little. The language of the island is vanishing faster than their tradition and dances. In some way their tradition and dances are supported by tourism but not so the language. Foreigners come to Bali to experience the difference. Unfortunatley only the visual differences. Most foreigners visiting Bali don’t care about what is behind the scenes. They come attracted by the beauty of the island and the colourful religious ceremonies. Few come to Bali with deeper interest. Language is the house where the soul lives. If the soul shelter is spoiled we’ll loose the spirit and the heritage left to us by our ancestors. By neglecting the heritage we also neglect the forefathers’ memory. Most foreigners living in Bali, or coming often to the island, don’t care about the most essential part of its culture: the language. By talking to and addressing to Balinese people in Bahasa Indonesia they fail to respect the essence of Bali. These foreigners support those willing to convert the island into a huge theme park for tourists, people who want to convert Bali into a gorgeous scenario without a soul. The artists we see on the video speak Balinese but sometimes they include some words in Bahasa Indonesia. Balinese is not seriously taught in the schools on the island. That’s why many young Balinese speak Indonesian among themselves, specially in Denpasar and other towns scattered around the island. It’s sad but is true. Please help the culture of Bali and respect it fully. Don’t forget the backstage, it is like the unseen kitchen where the most delicious, creative and genuine food is cooked. And it is where the hot coals are.


Teruna Jaya

21 Març 2009

Teruna Jaya (Victorious Youth) is one of the most reputable dances in the Balinese repertory. Teruna Jaya was conceived to be played by a female dancer, though in this video is played by I Dewa Nyoman Wirawan, a male artist from Pengosekan, the southern part of Ubud. I Dewa Nyoman Wirawan (aka Unyil) is one of the greatest dancers in Bali. He has performed abroad several times. Dewa is very loved in Japan, country which visits often to show his art. Teruna Jaya is an energic dance, it demands a lot of spirit from the dancer. Dewa does it. In that video we can see the full length of the dance. It is perform at the stage (wantilan) of ARMA (Agung Rai Museum of Art), in Padangtegal, on the skirts of Ubud. One of the musicians playing at the gamelan orchestra is the father of the dancer. From minute 07:19 to 07:36 we can recognize him perfectly. Is the tallest musician on the right side hand. He wears moustache.

Teruna Jaya (Joventut Victoriosa) és una de les danses més acreditades del repertori balinès. Fou concebuda per ser interpretada per una noia, però en aquest cas qui balla és I Dewa Nyoman Wirawan, un jove que va néixer i viu a Pengosekan, vilatge al sud d’Ubud. En aquests moments, Dewa (també conegut com Unyil) és un dels millors ballarins balinesos. Teruna Jaya exigeix molta energia. Dewa és la persona idònia per a ballar-la, té el tremp d’un noi i la gràcia d’una noia. Viatja sovint a l’estranger a ballar dansa tradicional balinesa. On va més sovint és al Japó. Els amants japonesos de la dansa balinesa l’adoren. El vídeo ofereix la versió sencera de Teruna Jaya. I Dewa Nyoman Wirawan balla aquesta esplèndida versió de Teruna Jaya al wantilan (escenari) del museu ARMA (Agung Rai Museum of Art). Un dels músics de l’orquestra de gamelan és el pare del ballarí. Toca al grup d’instruments de la dreta, és un dels homes del mig. Se’l pot identificar perfectament del minut 07:19 al 07:35. És el músic més alt. Porta bigoti.

Descripció tècnica: Vídeo enregistrat amb càmera digital compacta Sony DSCP200. Gravació sense trípode.


%d bloggers like this: