La ballarina tem alguna cosa o la pren un fred sobtat mentre s’abilla?
Vés a saber si de sobte el còmic no ha perdut la inspiració. Serà capaç de pouar-ne més abans d’intentar fer riure l’audiència?
El nen que farà de mico en una seqüència del Ramayana, se sent ningú sense els companys?
El ballarí de Baris sap que començarà i acabarà tot sol la seva dansa. D’on treurà en pocs segons la tensió que necessita?
La ballarina de Legong, aparentment cansada, moments abans que el seu cos madur es torni bambú.
Els ninos aparentment trencats de les imatges, o potser cordes destensades, saben que en un instant un llamp els posseïrà: l’aire de Déu els alçarà i els farà àngels. Criatures preses pel taksu, la força que ho pot tot, l’arc que tensa l’esperit i les sagetes.
This entry was posted on dijous, 22 de/d' Setembre de 2011 at 11:43 and is filed under Bali, Fotografies, Indonèsia, Viatges. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
2 Responses to Ninos trencats o cordes destensades?
Unes fotos molt boniques
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada