Un no a una Televisió

Senyors de TV…
Dedueixo que vau convidar-me a participar al vostre programa després de llegir o fullejar els meus llibres, o potser les cròniques i articles que publico regularment, tant al meu bloc personal com al bloc de viatges Altaïr. Ja sabeu, doncs, que viatjar forma part de la meva experiència vital, és la meva manera d’estar i entendre el món.
Jo no sóc ni he estat mai guia turístic, ni tampoc he pretès assumir aquesta funció en cap dels meus textos.
Una vegada una editorial va proposar-me escriure guies de viatge i ho vaig refusar sense pensar-ho un segon. Aquest no és el meu objectiu. Això no vol dir que abomini de les guies, al contrari, en sóc usuari. Entenent-les sempre com a font d’informació pràctica, mai com una bíblia.
És evident, doncs, que no sóc la persona indicada per a recomanar llocs que “sota cap concepte” ningú no es pot perdre, ni visites “imprescindibles” a determinats indrets. Per a aquest exercici ja hi ha al mercat magnífiques guies de viatge i també hi ha, per descomptat, els professionals que es dediquen al món del turisme. Deixem per a les guies i per a aquests bons professionals la tasca que els correspon. Jo em dedico a viatjar com a forma de vida, també per explicar la meva visió dels mons que trepitjo i les meves experiències, no a vendre turisme.
Seria diferent si la meva aportació al vostre programa servís per encomanar el cuquet de la descoberta i la curiositat per relacionar-se amb l’altre. També per obrir camins vers l’aventura i el coneixement. Que en una societat tan acomodatícia com la nostra, tan mancada de lluita pel que realment val la pena, hi hagi algú que trenca motlles podria contribuir a fer plantejar a alguna persona la possibilitat d’obrir la finestra de l’habitació on viu reclosa. Sortir de l’entorn hermètic per encarar un repte. Viatjar cap a nous horitzons, no necessàriament físics.

Anuncis

2 Responses to Un no a una Televisió

  1. miquelcolomer ha dit:

    Que bonic, Jaume. I que valent i sincer! Jo, en canvi, me’n vaig servir, del turisme i encara ara ho faig, d’alguna manera. M’hauria agradat més ser com tu. Aventura, coneixement, descoberta. Gràcies.

    M'agrada

    • Jaume Mestres ha dit:

      Molt agraït pel teu comentari, Miquel. Penso que el turisme és noble fins que es massifica. Quan es vulgaritza tots hi perdem. Els primers de perdre-hi són els propis turistes. D’altra banda, és inevitable que em relacionin amb el turisme. La confusió és a la mateixa arrel. El turista viatja, però el viatger no únicament i necessàriament fa turisme. Almenys la mena de turisme cenyit a un programa o a una agència. Viatjar és un concepte universal, un joc d’observacions. Hi ha espai per fer turisme, per aprendre, per a l’aventura i pel que faci falta; això perquè viatjar és viure. En el meu cas, viatjar és la manera natural de ser al món, independentment de l’activitat que m’ocupi.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: