Breu reflexió sobre els que es desplacen i diuen que viatgen

28 Octubre 2020

Qui es desplaça voluntàriament a milers de quilòmetres per visitar dos o tres països diferents i una dotzena o més de llocs en quinze, vint o pocs dies més i presumeix d’haver-los conegut exhibeix una pedanteria còsmica. Han de ser individus d’una vacuïtat espantosa. Com es pot entendre i explicar una pel·lícula si només has vist el tràiler?


Un no a una Televisió

19 Març 2011

Senyors de TV…
Dedueixo que vau convidar-me a participar al vostre programa després de llegir o fullejar els meus llibres, o potser les cròniques i articles que publico regularment, tant al meu bloc personal com al bloc de viatges Altaïr. Ja sabeu, doncs, que viatjar forma part de la meva experiència vital, és la meva manera d’estar i entendre el món.
Jo no sóc ni he estat mai guia turístic, ni tampoc he pretès assumir aquesta funció en cap dels meus textos.
Una vegada una editorial va proposar-me escriure guies de viatge i ho vaig refusar sense pensar-ho un segon. Aquest no és el meu objectiu. Això no vol dir que abomini de les guies, al contrari, en sóc usuari. Entenent-les sempre com a font d’informació pràctica, mai com una bíblia.
És evident, doncs, que no sóc la persona indicada per a recomanar llocs que “sota cap concepte” ningú no es pot perdre, ni visites “imprescindibles” a determinats indrets. Per a aquest exercici ja hi ha al mercat magnífiques guies de viatge i també hi ha, per descomptat, els professionals que es dediquen al món del turisme. Deixem per a les guies i per a aquests bons professionals la tasca que els correspon. Jo em dedico a viatjar com a forma de vida, també per explicar la meva visió dels mons que trepitjo i les meves experiències, no a vendre turisme.
Seria diferent si la meva aportació al vostre programa servís per encomanar el cuquet de la descoberta i la curiositat per relacionar-se amb l’altre. També per obrir camins vers l’aventura i el coneixement. Que en una societat tan acomodatícia com la nostra, tan mancada de lluita pel que realment val la pena, hi hagi algú que trenca motlles podria contribuir a fer plantejar a alguna persona la possibilitat d’obrir la finestra de l’habitació on viu reclosa. Sortir de l’entorn hermètic per encarar un repte. Viatjar cap a nous horitzons, no necessàriament físics.


%d bloggers like this: