Rambutans. Els rambutans són fruita de temporada. Als mercats n’està ple els mesos de juliol i agost. Ara mateix, en plena temporada, els venen de 13 a 15 baht el quilo (1 euro: 48 baht). El nom rambutan és malai. Rambut vol dir cabell i, utan, bosc. O sigui que podríem dir que els rambutans són els cabells -els pèls- del bosc.El mangostà és, a parer meu, una de les fruites més delicioses. No ens hem de fixar massa en l’aspecte extern de la fruita. De vegades, els més lletjos són els que contenen la polpa més saborosa. S’ha de mirar que la closca no sigui ni massa tova ni massa forta. Ara és la temporada alta dels mangostans. Els mangostans són una mica més cars que els rambutans. En aquests moments els podem trobar als mercats a uns 20 baht el quilo.Peix fumat. El peix fumat és una de les menges habituals a Tailàndia. El seu consum és estès per tot el país, no solament en llocs remots o allunyats de rius, embassaments o el mar. Al mercat és molt fàcil localitzar el peix fumat. Solament cal que ens deixem guiar per la sentor que desprèn.
Albergínies. El tròpic és un festival de fruites i verdures. De verdures estranyes als nostres ulls habituats a les mediterrànies n’hi ha un munt. Algunes s’assemblen a les nostres, com aquesta mena d’albergínies menudes i de forma semblant a un caqui.
Pastissets. Als tais els agrada el dolç. Aquests són uns pastissets d’origen xinès. Els elaboren de colors diferents. El sabor entre un color i l’altre difereix poc. Ni que el groc us diguin, per exemple, que és de pastanaga. Almenys pel que fa a mi, tots em semblen, si no no fa, iguals.