Integrar-se

Intentar integrar-se no escau al viatger. El llast de la pròpia cultura és massa sòlid perquè es pugui diluir, en un temps limitat, en una altra de nova on només s’és de passada. Per més que ens hi immergim, la boia del què en essència som reflota. No es pot tenir tot. El viatger ha d’acceptar que és un rodamón, un foraster a tot arreu on va, un passavolant que enlloc té res ni deixa arrels. Coneix molta gent i estima, però llisca per la superfície de les ànimes que troba. El viatger és el pas que no s’atura; com el cicle del sol, que no pot detenir la llum en una vall determinada perquè la seva missió és visitar-les totes. El viatger té relacions esporàdiques però difícilment fa amics. Les amistats es conreen amb el dia a dia, durant molts anys. No poder gaudir d’una comunicació interpersonal profunda debilita el viatger. Haurà de compensar aquesta mancança amb una vida interior prou rica per no sentir-se sol. Però amb la seva solitud acceptada fruirà més intensament del cúmul de sensacions que li brindaran els encontres amb tants humans diversos, amb éssers, sovint, puríssims. I els paisatges nous, els sabors, les aromes que exhalen altres terres. Al plat oposat hi ha les limitacions del viatger: la fragilitat física, la tendència al desarrelament, l’estigma de príncep desterrat. Però el reialme d’aquest príncep és el de la llibertat, el regne del lliure albir, del temps il·limitat.

Advertisements

3 respostes a Integrar-se

  1. Assumpta ha dit:

    Ja era hora!!!!!!! Un bon amic m’ha informat del blog i m’ha faltat temps per entrar-hi. Veig que aquests darrers dies estàs filosòfic i comparteixo totalment les reflexions que fas entorn del viatge, el viatger i la integració. Les fotografies transpiren poesia, son molt boniques per la seva mateixa senzillesa. Gràcies per fer-nos viure de nou les sensacions que saps transmetre tant acuradament. En aquest mon tant i tant canviant i difícil del dia a dia, les teves cròniques son una finestra oberta als aires del mon.
    Moltíssimes gràcies !!!
    Assumpta / Terrassa

    M'agrada

  2. Te Blanc ha dit:

    Molts encara no entenen que ser un rodamón ( i no un turista) és difícil, una opció de vida que ens aïlla de la societat, no tan sols de la nostra sino tal i com dius, de totes, pq sempre estem sols. Ser un roadamón per a mi és el que més s’acosta a la recerca i coneixement d’un mateix.
    Merci per l’article.

    M'agrada

  3. GURU.CAT ha dit:

    Gràcies i enhorabona a qui l’hagi escrit!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: