Del meu entorn natural el que més estimo és la terra, la terra mare: els camps, les muntanyes. De les muntanyes properes escullo el Montpedrós. Hi passejo sovint. Recorro senders, en trobo de fresats, també d’amagats i, sovint, m’obro pas entre espessors d’esbarzers i argelagues. Montpedrós: la muntanya de les pedres. Roques grogues, vermelles, negres: amalgames de colors. Ferro, rovell, negror de carbó i blancor immàcula. Mineralitat, duresa, líquens i flonja verdor. Agosarades arrels que tot fendint la roca cercant-hi humitat donen vida als pins que, com un miracle, creixen ufanosos desafiant el cel.