Un impuls pregon esperona l’home a la descoberta del que no coneix. L’home sap que a l’altra banda del fil d’aigua, en cas d’un riu, o més enllà de la immensitat oceànica hi ha un territori nou. Franquejar el riu, navegar per l’oceà, és el camí per atènyer la terra ignota. Aquest camí, aquesta navegació, és el viatge. El viatge no és un destí ni un objectiu a aconseguir: el viatge és la ruta amb més o menys satisfaccions, amb més o menys dificultats, que ens mena a la destinació desitjada. Que es correspongui amb el que havíem imaginat és improbable. El lloc assolit mai no es el calc del somniat, perquè el somni no és matèria. El somni és el combustible que acciona el motor del desig. El somni no és la finalitat, sinó les ales. El desig és l’impuls inicial, l’empenta que ens projecta al lloc escollit. Quan siguem a l’indret nou ens trobarem una multiplicitat d’efectes. Que aquests efectes siguin benefactors o no, dependrà de l’actitud en afrontar-los. Quan viatgem ens trobem ubicats en una altra geografia, en un espai que ens és estrany, envoltats de gent distinta. Però el nou àmbit on ens movem, en aparença tan oposat al propi, en essència és tan neutre com el de la nostra procedència. El color li donarem amb els ulls de la nostra sensibilitat i percepció particulars.
La realitat acabada de descobrir també té una ànima, una vida, un alè amb què respira, uns signes amb els quals s’identifica i s’interpreta. La dificultat rau en el fet que aquests codis són diferents dels que duem a la motxilla. Interpretar-los serà la màgia, el repte i la riquesa del viatge.