Sé que aquest vídeo a molta gent no els agradarà. Realment les lluites de galls són paoroses i execrables, però formen part de la tradició d’alguns pobles. Una mica ho comparo amb els correbous. Som molts els que censurem ambdues diversions. Vist des del nostre etnocentrisme s’ha de ser poc humà per confrontar, en el cas dels galls, dos animals i fer-los lluitar fins que es dessagnen. És evident que el nostre parer no coincideix amb la manera que tenen de veure-ho gent d’altres cultures.

Sobre la lluita de galls, Josep Maria de Sagarra va escriure: “Jo no sé si mai heu vist l’espectacle dels galls. Pel meu gust, és simplement horrible. El gall en el combat es transforma en un ocell que té tota la malícia d’un home. Si hi ha dues situacions de violència que s’assemblin fins en els més petits moviments, són dos homes en el ring i dos galls en la gallera. (…) És un dels espectacles més sòrdids i més cruels que mai hagi presenciat. Jo no vull defensar cap mena d’espectacle brutal, en el qual intervinguin l’home i l’home, o l’home i la bèstia. Confesso que aquests espectacles no em desagraden, però no sé perquè, davant d’una lluita de galls, em vaig sentir avergonyit i com envilit”. La ruta blava, Josep Maria de Sagarra.

La lluita de galls del vídeo és a Bali. Pels ulls de tants i tants occidentals, Bali és una illa idíl·lica que traspua sensibilitat i dolçor. Però Bali també té un costat fosc que pot ser ben desagradable, fins i tot esgarrifós; aquest aspecte s’evidencia, per exemple, en les lluites regulars de galls. Escampades per l’illa hi ha enormes galleres que s’omplen amb milers d’espectadors manifestament fanàtics; es diria que fins i tot despietats, àvids de sang. Com que els balinesos són molt donats al joc, en la lluita de galls hi troben la panacea. Hi aposten molts diners, els que tenen i els que no tenen.

Quan viatjo procuro despullar-me de prejudicis i aparcar moltes de les meves conviccions. Intento revestir-me de neutralitat, almenys fins allà on sigui possible. Miro, veig, escric i enregistro no només allò que em sembla curiós, també el que crec que pot interessar d’altres persones. Al vídeo, més enllà de la lluita esgarrifosa dels pollastres fixeu-vos en el fervor de l’espectacle humà. Intenteu obviar, si és possible, allò que de cap manera ni a mi ni a vosaltres no ens agrada, però tampoc podem fer res per abolir-ho.

Un dels meus principis és no oblidar que mentre viatjo soc a casa d’un altre. Em sento com un hoste, benvingut i acceptat, i això que cap natiu no m’ha cridat ni convidat. I d’aquesta acceptació en dono gràcies. Entenc que no em toca blasmar ni censurar res ni ningú. Si hagués d’obrir la boca per reprovar o per criticar, abans me n’aniria.