Polsim d’estrelles

Som carn i aigua, però també som fets d’alguna cosa que no es toca. Hi ha un alè que ens governa, un aire que ens impregna. De la mateixa manera que és impossible veure el verb, però no es pot negar que som paraula, hi ha aquest alè. El regal que ens fa la vida, el que ens alça i transcendeix. La pols de la fada Campaneta que encimbella Peter Pan.