Gairebé al cim d’una de les muntanyes més altes de Bali trobem un temple plantat al mig del bosc, sense murades, portes ni teulada. És un santuari obert als quatre vents, alçat sota uns arbres revestits de molsa i líquens, dels quals pengen arrels aèries i orquídies silvestres. L’espai sagrat es troba en un àmbit misteriós, fred, governat pel silenci i l’aire. Fils de vent, orejos i boires permanents embolcallen el reialme silent. El santuari és un indret farcit d’imatges confegides amb matèries vegetals de tots colors, mides i semblances. Vistes amb els nostres ulls poden fer por. Són dimonis, vigilants del bosc. Vetllen les ànimes de gent perduda, dels que no han trobat la pau ni en cap temps s’han reencarnat. Custodien l’espai perquè les consciències maleïdes mai dels mais no trobin la sortida. La intenció és tenir-les captives, fer que romanguin aïllades i condemnades per sempre. Esperits desolats, abandonats dels seus. Llur fat és vagar per sempre sense rumb, en la soledat desesperada d’ànimes en pena.

*Les fotografies van ser fetes entre el març i l’octubre de 2006. A hores d’ara, d’aquest temple místic i inquietant al mig del bosc ja gairebé no en queda res.

(Galeria d’imatges amb 36 fotografies)