“Red Power”

27 Setembre 2010

La imatge expressa el sentiment generalitzat al país després dels traumàtics fets esdevinguts a Bangkok el passat mes de maig. Exceptuant incidents puntuals, com ara esporàdiques explosions de petites bombes a Bangkok, la situació està sota el control de l’exèrcit i el govern. Però el problema de fons no està resolt. Imatge publicada a la revista quinzenal tailandesa Red Power. La supervivència d’aquesta revista, com algunes altres del mateix signe polític, està seriosament amenaçada. El passat 9 de setembre, l’editor de Red Power va haver de suspendre la seva participació en un simposi sobre el futur dels media tailandesos, a Lad Phrao -nord de Bangkok-, avisat que policies de paisà s’hi presentarien amb la missió de detenir-lo.

Anuncis

Tancs a Bangkok

19 Mai 2010

Benvolgut Martí.
Ahir vaig anar a dormir tardíssim arxivant i editant. Fins a les 8 d’aquest matí no he tornat a seure davant l’ordinador. El primer email que obro és el teu. De seguida he entrat a la BBC. M’he esborronat en veure els tancs pels carrers de Bangkok.
Això és el començament d’una catàstrofe encara pitjor que fins ara. De cap manera no és la solució, al contrari. L’esclafada brutal, la humiliació, donarà pas a les guerrilles. Tailàndia ja no serà aquell país alegre i segur que tants hem conegut. Els militars, orquestrats per les elits financeres i el govern han trencat la joguina. No han sabut donar una solució pacífica al clam popular de mig país. L’escletxa s’ha fet tant ample que probablement no cicatritzarà mai més.
En els meu viatges per Tailàndia em moc molt pel nord-est, feu dels camises vermelles, els pagesos pobres, gresol dels partidaris del defenestrat Thaksin.
Em relaciono bàsicament amb adeptes de l’exprimer ministre, doncs. Són multitud al nord-est, i també a Chiang Mai (on va néixer Thaksin) i a la resta de províncies del nord, però no a Bangkok. Bangkok és un altre món. Bangkok és el territori dels camises grogues. Els grocs no són majoria a Bangkok, però són influents: vaques sagrades del món polític i financer. Les elits educades. El poder, vaja.
Pena pels pobres desgraciats acabats d’esclafar i humiliar. Manipulats, sens dubte. Armats de bona fe clamant justícia.
Una abraçada.
Jaume


Tailàndia crema

14 Abril 2009

Llegeixo en algun diari que la societat tailandesa està dividida entre els partidaris de l’exprimer ministre Thaksin i els seguidors del rei Bhumibol. Això no és cert. És una manera simplista d’interpretar una realitat més complexa de com la pinten periodistes amb informació esbiaixada. Els partidaris de Thaksin són tan monàrquics com els progovernamentals. Que els camises grogues partidaris del govern d’ara utilitzin el color groc, que representa tant la institució monàrquica com el sangha, la comunitat budista, no implica que els opositors vermells necessàriament estiguin en contra de la monarquia, ni molt menys del budisme. El conflicte obert a Tailàndia no està relacionat amb la corona. Almenys oficialment -i de moment. El què passa a Tailàndia és un enfrontament obert entre els partidaris d’un president guanyador d’unes eleccions generals -Thaksin- foragitat del poder per un cop d’estat militar, amb la probable connivència d’assessors de la corona (segons un “secret” que corre com la pólvora) i determinades elits urbanes temeroses de perdre influència i prebendes en cas que els vermells es fessin amb el control polític del país. Fa dos anys i mig van defenestrar Thaksin posant els tancs al carrer. El passat novembre, després de la immensa pressió dels camises grogues (assetjament del parlament i bloqueig dels dos aeroports internacionals de Bangkok), el tribunal constitucional va dictaminar que el govern compost per partidaris de l’autoexiliat, corrupte i fugitiu Thaksin era il·legal. Va ser un cop d’estat provinent de les instàncies més altes que va servir-se de la cúpula judicial per a consumar-lo. Una cop d’estat amb un implícit ou de la serp servit amb safata. Amb la sentència judicial favorable, l’oposició groga va tenir via lliure per formar un nou executiu. Un govern inacceptable pels partidaris de Thaksin, enviats fulminantment a l’ostracisme. El conflicte en aparença es va tancar. En fals, és clar. Ara, com no podia ser d’altra manera, la metzina covada de la serp ha eclosionat. Ha arribat el torn dels humiliats vermells. Volen fer tanta pressió com al seu dia van exercir els grocs. De moment, no els surt igual de bé ni de rodó. El govern groc ha reaccionat i ha enviat l’exèrcit al carrer. A Bangkok hi ha seriosos enfrontaments. Trets, violència, bastants ferits i a hores d’ara un parell de morts. És imprevisible el què pugui passar. De moment, pinten bastos. D’una manera o altra vull creure que la fase aguda es resoldrà en un breu espai de temps. El rei tindrà un paper rellevant en la resolució puntual del conflicte. L’autoritat del monarca serà l’única que respectaran tant els grocs com els vermells. Si s’esdevé d’aquesta manera, el conflicte es tornarà a tancar en fals. Veurem què passarà quan el rei no pugui tornar a apagar el foc. Probablement d’aquí a poc no hi haurà flames, però restaran les brases. Ben enceses, per cert. I roents.


%d bloggers like this: