Upadesa

24 Agost 2012

Al domicili particular del balinès I Ketut Winten, cap de família, se celebra un funeral. A la casa hi ha festa per solemnitzar el traspàs de l’ànima del finat. Demà incineraran el cos després d’introduïr-lo a la panxa d’un toro de fusta. L’esperit del toro Nandi, cavalcadura del déu Xiva, transportarà l’ànima al cel. Cap mostra de dol entre els presents, familiars, veïns i amics. Almenys cap expressió dolorosa com sol ocórrer entre nosaltres. Ni plors ni cares tristes. Al contrari, tot són somriures. A l’entorn del cadafalc on reposen les despulles es respira serenor. El sacerdot que oficia la litúrgia seu amb les cames plegades al cim d’una torre de bambú alçada al mig del pati de la casa. Encarat al taüt, invisible per la gran quantitat d’ofrenes i teles -blanques, daurades i grogues- que el cobreixen. En un bale o pavelló obert del fons, un home vestit amb roba blanca manipula titelles de pell de búfal. Abans de començar la representació es recull i prega, crema encens i aspergeix aigua beneïta i pètals per damunt la caixa de fusta on reposen apilats. Els titelles són plans i acolorits. Representen personatges d’històries èpiques recollides als llibres sagrats de l’hinduisme. Amb una mena de tac de fusta inserit entre els dits d’un peu va donant cops intermitents a la caixa on jeuen els titelles. És una manera de desvetllar les seves ànimes. La representació que seguirà no és per a l’entreteniment dels mortals presents sinó pel gaudi de l’ànima del difunt, mentre espera el seu trasllat al cel. Al pati apareixen dos homes guarnits amb vestits multicolors. Porten un kris embeinat a l’esquena i màscara a la cara. Al so de l’orquestra de gamelan es mouen i ballen. De vegades dialoguen entre ells. Es diuen coses que fan riure una audiència complaguda. Seiem a terra, o en cadires, a l’entorn dels ballarins amb màscara de fusta. Tampoc actuen per a nosaltres, aquests homes, sinó per l’esperit del mort. Mentre s’esdevenen aquests actes una colla de dones s’esmerça a servir pastes i cafè als invitats. Quan la vetlla es dóna per acabada es remata la trobada amb un gran àpat, al qual tothom hi és convidat.

A la primera fotografia veiem una representació de titelles (wayang gedog) per entretenir l’ànima del mort abans no migri. Les imatges següents mostren assistents a la cerimònia, al moment de distreure’s amb l’actuació dels balls amb màscara o topeng (fotografia horitzontal). A les dues darreres imatges veiem el toro que s’incinerarà amb el cadàver a dins. El toro, damunt una base de fusta sostinguda per un entremat de troncs de bambú, és al portal de la casa.

Anuncis

Nit d’espectacle

29 Setembre 2011

NIT D'ESPECTACLE 02

NIT D'ESPECTACLE 03

NIT D'ESPECTACLE 04

NIT D'ESPECTACLE 05

NIT D'ESPECTACLE 06

Les imatges són fetes en diferents llocs d’Ubud (Bali) i dels entorns, en dies també distints. A la primera fotografia veiem dos nens ballant conjuntament el Baris, o dansa del Guerrer. L’actuació és al temple Pura Dalem, de Pengosekan. La segona fotografia mostra un fragment de la dansa del príncep durant un Janger al jardí del palau de Peliatan. La tercera i la quarta són preses al palau d’Ubud 21 dies després de la incineració del cos de l’àvia Txokorda. No cal dir que les danses se celebraven en honor de l’ànima de l’àvia, ara al Surga, esperant el moment idoni per a reencarnar-se. La cinquena fotografia és d’un ballarí acabat de maquillar, instants abans de participar al Calonarang que va celebrar-se al bale de Kutuh Kelod. La darrera és un músic de gamelan en el transcurs d’un concert al Cenik Wayah, un dels escenaris més prestigiosos d’Ubud. Les fotografies són fetes durant actuacions cerimonials, amb dues excepcions: la segona fou presa una de les nits del 1er. Festival de Peliatan i, la darrera, que va ser feta durant una audiència per a turistes.

 


Ballarí balinès maquillant-se

10 Abril 2011

Som al pati de la casa familiar d’un artista balinès. El seu nom oficial és I Made Putra Wijaya, però a casa l’anomenen Ade (contracció de Made). De vegades, també li diuen Kamandanu. Va explicar-me la mare de l’Ade que el nom de Kamandanu li ve d’un heroi de telenovel·la molt popular que s’emetia a la televisó indonèsia al moment que va néixer l’Ade. La mare era una admiradora tan fervorosa del personatge que no va dubtar a donar-li el nom al seu fill. Amics i familiars el coneixen, doncs, tant per Kamandanu com per Ade. Però és fonamental anomenar-lo pel seu nom real quan es tracta de relacionar-lo amb la seva vessant artística. L’Ade és un noi  nascut el 1989 que ja de ben petit va mostrar una aptitud innata per a la música i el ball balinesos. La família està convençuda que l’Ade és la reencarnació del seu avi, músic destacat que a primers del segle XX va formar part d’un reduït grup d’artistes que van anar de gira artística als Països Baixos. L’especialitat musical de l’Ade són els timbals. A Bali, però, se’l coneix més com a ballarí que músic. Made ha guanyat múltiples premis des que va començar a ballar. S’inicià amb la dansa Baris, de la qual va esdevenir un expert. Els darrers anys balla diferents danses clàssiques balineses, però s’ha especialitzat en la dansa Kebyar Trompong. Podem veure’l ballar amb excel·lència l’esmentada dansa en aquest vídeo. Aquest any Made acaba la carrera de Belles Arts, en la vessant de dansa i música balineses. L’Ade viatja amb freqüència a l’estranger com a component de grups artístics balinesos. Ha ballat a Vietnam, Alemanya i Holanda, entre d’altres països.
El rodatge del vídeo va produïr-se el dia que vaig presentar-me a casa seva havent sopat, amb la intenció d’acompanyar l’Ade a un temple a l’oest d’Ubud on havia d’interpretar la seva versió de la dansa Kebyar Trompong. Al moment de la meva arribada era a punt de començar a maquillar-se. Va donar-me el seu consentiment perquè el gravés. Mentre es maquilla, Made seu al pavelló central de casa seva, en balinès anomenat “bale dauh”. La il·luminació és molt minsa, solament un dèbil fluorescent il·lumina la totalitat de l’escena. Malgrat l’escassedat de llum he considerat que valia la pena editar el vídeo i presentar-lo. Sens dubte és d’un gran interès veure el procés de maquillatge. Admirar la seva destresa i el procés de transformació de la cara amb els vius colors dels cosmètics. El fons sonor del vídeo correspon a l’assaig d’un grup de gamelan, concretament la jove orquestra del museu Agung Rai (ARMA). És una gravació que vaig enregistrar personalment durant un dels assajos. L’Ade forma part de l’esmentada orquestra. Toca un dels timbals.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació realitzada enterament a pols, sense trípode.


Ofrenes pels difunts

7 Abril 2011

Gairebé al capdavall del carrer Sukma, a la part occidental de Peliatan, vilatge pertanyent a Ubud, em trobo la totalitat de la comunitat enfeinadíssima preparant ofrenes que serviran per honorar els morts durant les properes celebracions dels funerals col·lectius o ngaben. Com que en el seu extrem meridional el carrer no té sortida no hi ha gens de trànsit, per tant les preparacions se celebren amb relaxada tranquil·litat. En tanta estona com passo amb els vilatans he sentit una sola motocicleta, la d’un home del vilatge que l’ha engegada per dirigir-se a buscar unes senalles de palma. Durant un parell d’hores he viscut els preparatius pels funerals com si ens haguéssim traslladat unes dècades enrere. Solament sentia la remor de veus humanes, gent parlant i rient mentre les mans no paraven de fer feina; també el soroll de les serres tallant tubs de bambú, en porcions d’aproximadament un pam. No faltaven els inevitables lladrucs d’un parell de gossos que vivien a la seva manera el renou del vilatge. Malgrat que no sóc balinès diria que la meva presència ha estat ben poc perceptible. Exceptuant les salutacions al moment de l’arribada, m’han permès fer la meva amb absoluta llibertat. Com és natural, em moc amb discreció quan em trobo immers en aquestes circumstàncies. Respecto i, sobretot, em respecten. Fins ara, la meva relació amb els balinesos sempre ha estat harmònica. A les imatges veiem les dones teixint fulles vegetals, doblegant-les o trenant-les. Entre tantíssimes altres coses, també preparen paneres amb petits cons d’arròs. Fixem-nos en els vestits que porten, en la preciositat de les teles i en els colors. Els funerals són cerimònies molt elaborades que requereixen la participació de tothom durant un període de temps considerable. La música que sona de fons correspon a la gravació de la peça per a orquestra de gamelan “Puja Smerti”. La composició és d’un jove músic balinès, fill i habitant de Peliatan, el mateix vilatge on s’esdevé l’acció del vídeo. El compositor, de 22 anys, es diu I Wayan Sudiarsa, conegut per a tothom pel seu malnom, Pacet, que vol dir sangonera. Però que ningú no s’esveri perquè aquest malnom no té cap mena de connotació negativa, com probablement tindria entre nosaltres. Els balinesos estimen els animals, no solament perquè respecten tota forma de vida sinó perquè com a éssers vius que són poden ser recipients d’ànimes en trànsit. Malgrat la seva joventut, Pacet ha compost un gran nombre de composicions per a orquestra de gamelan. És un noi valorat i estimat pel seu talent i per la seva amicalitat i bonhomia.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: m2ts. Gravació sense trípode.


%d bloggers like this: