Després de la cremació. Del toro al cel

3 Agost 2012

Consumada la incineració a la pira hi queda solament cendra, el cap del toro i fusta a mig cremar. Les restes del difunt les han destriat d’entre les romanalles i les han dipositat en unes urnes que col·loquen en un petit altar fet amb teles vegetals trenades i canyes tendres de bambú. Benediccions i precs de sacerdots, dringar de campanetes, cants en kawi de les dones i música estrident de gamelan. El recolliment és absolut. Sóc testimoni d’aquest cerimonial íntim. Sense multituds, solament amb la presència dels Cokorda* -la família reial d’Ubud-, amics propers i els oficiants. Acabats els rituals, passades les 10 de la nit, els Cokorda abandonen el lloc a bord d’un seguici d’elegants vehicles negres. S’emporten les cendres del difunt per escampar-les al mar, concretament a la platja de Sanur.
Quan l’escenari resta solitari començo a fer les fotografies que acompanyen aquest text. Em moc en un àmbit realment fantasmagòric. Molt poca llum, xerric d’insectes i l’udol d’algun mussol. Raudes ratpenats silents, més d’un aleteig arran d’orella. Un foc sobre els clots del cementiri, a prop de la pira funerària, escampa fum i sentors agres. Hi cremen trossos de fustes, canyes, umbrel·les i decoracions daurades. Dels espectecs dels bambús cremant-se en dic rots de fantasmes. Una colla de gossos s’acosta a la foguera al moment que començo a escalar la inclinadíssima plataforma que ha servit per baixar el cadàver de la torre mortuòria fins la pira. És una estructura feta enterament de bambú que s’alça 30 metres del sòl. Del cim estant observo un àmbit desolat, com si hagués estat arranat en el frenesí d’una batalla. Els gossos, encarats al foc, borden excitats. Els balinesos saben que els animals desafien les criatures que dansen entre flames. Són ànimes penades ancorades als cossos enterrats.
La pira funerària conserva el baldaquí de canyes, encara erecte, aparentment incòlume. Filagarses de roba a mig cremar pengen del sostre. Són les banderes esquinçades d’una derrota o la constatació que l’esperit del mort ja ha arribat al cel, a cavall del toro? Fa escasses hores milers de persones atapeïen l’entorn de la fogata. El foc, la voràgine de flames, ha estat l’apogeu, el moment àlgid del miracle. Mortes les flames que devoraven carn i ossos l’interès s’ha consumat, si més no per a la immensa majoria. Amb el difunt al cel tothom a casa. Menys els més propers. Quan ja és de nit, els parents acomiaden una part de l’alè familiar donant tres voltes a l’entorn de la pira funerària. Serven l’esperança de recuperar-lo quan es produeixi el naixement d’una criatura amb l’ànima i la mateixa sang de l’avi estimat que acaba de migrar.

*Pronunciat “Txokorda”

Anuncis

Del toro al cel (2)

30 Juliol 2012

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. S’ha de lamentar, però, una persona morta. Un dels portants de la torre (bade, en balinès), un home de 38 anys del vilatge de Bentuyung, va morir sobtadament un parell de centenars de metres abans d’arribar la torre al cementiri. A la imatge veiem el moment d’introduïr el taüt amb el cadàver a la torre. Ubud. Bali

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. El de l’esquerra porta una au del paradís a les mans. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem el toro (lembuh, en balinès) camí del cementiri, sobre una plataforma de troncs de bambú carregada a les espatlles d’una multitud. Un cop al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres a l’est del palau d’Ubud, dipositaran el cadàver a la panxa del toro i l’incineraran. El toro, transport del déu Xiva, s’endurà l’anima del finat al cel. Ubud. Bali.


Del toro al cel (1)

28 Juliol 2012
La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Al fons, la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A lesquerra veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A la dreta veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.


Nit, foc i pregàries (i II)

16 Setembre 2011

La nit balinesa conjura esperits i fantasmes. La fosca és bona aliada del ritual i la màgia. A la primera imatge veiem un moment de la cloenda de la cerimònia nyineb o nyimpen. La nit tercera, després que a través de la dansa i el foc un dels sacerdots entra en trànsit, els fidels hinduistes guarden els ídols dins els compartiments que els pertoquen al Pura Dalem, o temple de Xiva, al vilatge de Pengosekan. Les següents fotografies corresponen als rituals nocturns que van seguir a la cremació del cadàver de l’àvia Txokorda, el passat mes d’agost, a Ubud. Al peu de la pira crematòria, sota l’esquelet del toro encara fumejant on va incinerar-se la difunta, els sacerdots preguen i exorcitzen. Dringars de campanetes, aspersió d’aigua sagrada, encens i mantres. Rere la tribuna del toro veiem la plataforma per on va baixar-se el cadàver un cop van treure’l de la torre, o bade, emergint al fons de la cinquena imatge. Finalment, una part de la torre de 25 metres d’altura que carretejada per centenars d’homes va servir per transportar el cos de l’àvia Txokorda del palau d’Ubud al Pura Dalem Tebesaya, es pot veure en la darrera fotografia -feta de nit com totes les altres-, entre les fulles dels immensos arbres banians del cementiri.


Del cementiri al cel a cavall d’un toro / Ngaben

4 Mai 2009

En la tradició balinesa la cremació és un dels pilars bàsics on se sustenta la fe. Els balinesos hinduistes creuen que quan un cos es mor l’ànima que el deixa entra en una mena de transició temporal fins el moment de reencarnar-se de nou. Com que l’ànima no pot culminar sola el pas per l’inframon, per superar-lo necessita l’ajuda dels mortals. De no comptar amb el suport dels qui en vida tenia a prop (la família, la comunitat) pot perdre’s i divagar per sempre en l’obscura tenebror del caos. La litúrgia balinesa és farcida de rituals per ajudar les ànimes que marxen a trobar el camí en el seu trànsit pel món invisible. Un món ignot però que se sap ple de riscs i de perills. En general, podem dir que quan un hinduista balinès es mor, després de celebrar-se una sèrie de rituals a la casa familiar, se l’enterra al cementiri del poble. Passat un mes de l’enterrament s’oficia davant la tomba una cerimònia per ajudar l’ànima del difunt a iniciar el camí correcte a través del més enllà. El ritual -en balinès es diu ngurugan– queda explicat en les cròniques referenciades a sota i es pot visualitzar en el vídeo també referenciat al final de l’article.
Els balinesos exhumen els cadàvers sis mesos després d’haver-los enterrat. Els familiars es dirigeixen al cementiri unes hores abans que trenqui l’alba. Emparats en la fosca comencen a excavar les tombes fins trobar els cossos descompostos. Els retiren de les fosses i els purifiquen rentant-los amb aigua lustral procedent de deus sagrades. Després, els embolcallen amb una tela blanca, com qui fa un farcell, i els nuen. Seguidament, els emplacen en una mena d’altars comunitaris fets de canyes de bambú i fulles de palmera, arrenglerats en una esplanada a l’entrada del poble. Mentre les restes romanguin als altars els portaran ofrenes en forma de torres d’aliments, pollets vius que lliguen d’una pota, animals empalats i fumats i paneretes de flors. Sobre els farcells amb les despulles hi posen safates de llauna contenint ous gravats amb signes alfabètics balinesos -símbol de la reencarnació-, manyocs de velles monedes xineses foradades, ventalls de fulles i corones daurades teixides amb fils multicolors de llana. Cada vespre, davant l’esplanada, es van celebrant actes en honor dels difunts. L’orquestra de gamelan toca ininterrompudament, ja sigui per acompanyar les danses amb màscara (topeng) o les sessions de teatre de titelles (wayang kulit). La comunitat sencera participa de les festes. Fan el què mana la tradició per distreure i satisfer els esperits dels difunts. Les celebracions són un acomiadament, una manera de dir-los adéu abans d’incinerar-ne les restes.
Durant una colla de dies les famílies amb difunts es dediquen a la construcció dels lembuh, els toros de fusta que envien l’ànima a l’altra vida. Els lembuh són la calca del toro Nandi, el transport del déu Xiva. Poden ser de color blanc, negre o vermell. A més de toros també acostumen a bastir altres animals, com ara peixos. De vegades elaboren criatures híbrides. Animals amb cap d’elefant i cos de peix, per exemple. El tamany dels lembuh és proporcional a les possibilitats econòmiques de la família. Com més diners hi destinin més gran serà l’estructura que faran. En conseqüència, el trànsit de l’ànima cap al cel serà més folgat i segur amb un lembuh de mides colossals que no amb un de petit. El lembuh enorme que veiem al vídeo correspon a una noia morta en accident de moto just un any abans. La família de la difunta no és rica, però van remoure cels i terra amb la finalitat de trobar els diners que els permetessin fer un lembuh gegantí. Així asseguraven un traspàs impecable a l’ànima de la jove.
Al matí del dia de la cremació comunitària, determinat pels sacerdots mitjançant l’astrologia o la màgia, retiren les restes humanes dels altars i les dipositen a la panxa dels animals de fusta. Els homes es carreguen les plataformes de bambú que sostenen els respectius lembuh a l’espatlla i inicien el camí al cementiri. Durant el trajecte sacsegen tant com poden els lembuh i criden constantment. Donen voltes en cercle, s’aturen i arrenquen a corre de manera sobtada. Aquest procedir que pot semblar estrany, serveix per descoratjar i desorientar una de les suposades tres ànimes que vetllen el cadàver. És l’ànima més aferrada a la terra, la que més es resisteix a abandonar el difunt. Amb els crits i sacsejos continuats, els portants dels lembuh intenten que l’ànima no recordi el camí de casa perquè no hi retorni mai més. De refer-lo, el cicle de la reencarnació s’estroncaria. Quan la totalitat dels lembuh són al cementiri comença la cremació col·lectiva. L’esperit dels morts s’amalgama amb el foc i el fum. Fa via al cel a cavall de l’energia ígnia dels animals cremant-se. Un cop al cel hi romandrà fins l’hora de tornar-se a reencarnar. La reencarnació es produïrà al moment de néixer una criatura a la família del finat. Llavors, l’ànima traspassada retornarà al món dels mortals per reviure en el cos i en l’alè del nounat.

In the Balinese-Hindu tradition cremation (ngaben) is one of the pillars of the faith. For the Hindu believers when the body dies there is a sort of transition till the soul reencarnates again. To accomplish that cicle they must perform a sort of intrincated rituals and ceremonies to help the soul of the death person to find the right way through the chaos of the infraworld. As a general rule, after several days of somebody’s death they burie the corpse in the communal cemetery. After six months the family exhume the buried body. I’ve seen more than once this ritual. It takes place before dawn. For no Hindus is quite disturbing watching people digging on the family tomb looking for the bones of their loved ones. Once they got the bones are purified by washing them up with holy water. Afterwards they wrap the bones in white clothes and place them to small chapels made of bamboo, standing in the meeting open air courtyard of the village. For the following few days the whole community pay hommage to the deceased by communal prays. They perform in front of the death remains gamelan music, dances, puppet theatre and some other activities. When right time comes the relatives place the bones of their death in the belly of a wood lembuh, this sort of mytical animals we see on the video. Most animals are modeled after bulls (black, white or red) but can be others figures, like fish, for instance, or a mixture of two different animals, like a criature with an elephant head and fish body. All these rituals take place when the priests of the village announce the most auspicious dates according to astrology or magic. Each single lembuh is made by the relatives of the death. The bigger they are more money spent by the family to built them. The biggest lembuh on the video is in honour of a young woman who died because of motorcycle accident. When the relatives pull up the bambu platform where the lembuh is placed they move them up and down in a very energetic way and sometimes even run. Also the carriers shout all time and turn round often the lembuh in order to mislead the soul of the death. They believed the soul of death should not recognize the way going back home. In the video we see clearly the process to carry all lembuh from the village to the communal cemetery. Once there they will burn them together with the remains of the death laying in the bellies of each wood animal. The lembuh are the necessary vehicles to transport the soul of death to heaven, before reencarnating in the body of newly born member of their own family.

Per a una informació més completa vegi’s el vídeo Bali. Ngurugan i també la sèrie de cinc cròniques publicades en aquest mateix blog:

1 – Bali. Ngurugan (I)

2 – Bali. Ngurugan (II)

3 – Bali. Ngurugan (III)

4 – Bali. Ngurugan (IV)

5 – Bali. Ngurugan (i V)


%d bloggers like this: