Nens ballarins

30 Agost 2011

Nens ballarins 001

Nens ballarins 001

Nens ballarins 003

Nens ballarins 005

Nens ballarins 006

Nens ballarins 007

En acabar el curs d’ensenyament de danses tradicionals balineses al museu ARMA, d’Ubud, s’organitza a l’escenari del centre cultural un festival per escollir els millors alumnes. Les fotografies són preses prèviament a les actuacions dels ballarins, acabats d’abillar i maquillar. La tercera fotografia, però, va ser presa al palau d’Ubud durant les danses que van celebrar-se per alegrar l’esperit de l’àvia Txokorda uns dies abans de la cremació, amb el cadàver de la difunta de cos present.

Anuncis

Bali, noves músiques i danses

23 Abril 2011

Darrerament, als ballarins professionals balinesos se’ls presenta l’oportunitat de fer incursions en un nou tipus de dansa aliena a la seva tradició. No és en gaires ocasions, tot s’ha de dir, però cada vegada es produeix amb més freqüència. De sempre, els balinesos encaren la innovació en qualsevol disciplina artística amb entusiasme. Són amants dels canvis mentre no afectin l’essència. Els agrada experimentar versions noves de danses tradicionals, però no alterar-ne el sentit. Canviar el ritme, modificar el vestuari i l’escenografia seran mutacions formals que mai no aniran més enllà de la manera de presentar el relat. Pels balinesos és fonamental mantenir el concepte, el missatge que es transmet a l’audiència i els trets immutables de la història. Admeten variacions en l’enfoc, però cap llicència que deformi el nucli.
Els tres vídeos que encapçalen el text mostren fragments dels assajos de la comunitat jove del  sud d’Ubud (Ubud Kelod) per a commemorar el 34 aniversari de Putra Sesana, la seva entitat. No tots els individus que hi participen pertanyen a l’esmentada comunitat de joves. N’hi ha que són d’altres barris o ravals d’Ubud. Però el sentiment comunitari balinès és tan fort que res no impedeix fer pinya. Els assajos són els darrers abans de la celebració. Mentre uns assagen altres trenen garlandes amb fulles de palma que serviran per decorar els carrers i els entorns del banjar on tindrà lloc la festa. Ornaments vegetals com els que mostra el segon vídeo solament poden sorgir de gent amb coneixement acumulat de segles. Són mans molt joves les que trenen els palmons. Adolescents que com aquell qui diu comencen a treure el cap a la vida. Deu ser que estan amarats d’un esperit vigorós capaç, fins i tot, de transferir-los l’après pels centenars de generacions que els precedeixen.
De vegades, les evolucions dels ballarins sobre l’escenari transmeten la sensació d’inseguretat. Les vacil·lacions s’entenen quan se sap que encaren una modalitat de ball que no és el propi. D’aquest tipus de dansa, trencadora amb els estereotips clàssics, els balinesos en diuen “dansa contemporània”. Les composicions que escoltem als vídeos tenen traces diàfanament occidentals. De fet, però, són peces híbrides, a cavall del concepte musical nostre i el peculiar de l’illa, incloent també una inequívoca pàtina de melodia índia. Els sons percutius del gamelan, fonamentals a Bali, combinen sense estridència amb efectes melòdics de connotacions forasteres. L’harmònica conjunció aconseguida defineix un tipus de dansa pretesament modern i innovador, idoni per el seu gust. L’equip de ball, especialista en dansa clàssica balinesa, afronta el repte amb exigència, esforçant-se per imprimir al nou ritme l’estil que hi correspon. Gràcies a una direcció rigorosa i a l’ofici dels ballarins l’objectiu s’acompleix.
Un nou model de dansa neix als escenaris de Bali. Probablement anirà guanyant espais, però mai desplaçarà els balls de sempre. És clar que quan la idiosincràsia es deixa de banda apareixen els esculls. Es poden sortejar, però la deriva provoca algunes vies d’aigua. La manera de reeixir és treballar en profunditat el que és genuí. Sense conèixer a fons ni dominar el propòsit és impossible l’excel·lència. Benvinguts siguin els canvis a Bali. Innovacions les que calguin, però sense bandejar el cabal consubstancial de l’illa. Bali disposa d’un patrimoni únic, valorat i admirat arreu del món. Els balinesos són conscients de la seva enorme riquesa, no solament perquè els ho diu gent de fora sinó perquè el bagatge atresorat durant centúries és l’ànima que els mou.

Descripció tècnica: Vídeos enregistrats amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Arxius originals: m2ts. Gravacions sense trípode.


B-Boy Pitlok

14 febrer 2011

Cada dia al vespre els b-boy de Phitsanulok (Pitlok) es reuneixen al mateix lloc per practicar. El seu punt de trobada és a la riba esquerra del riu que travessa la ciutat de dalt a baix, el riu Nan. Sota uns arbres alts i frondosos posen un parell de planxes de conglomerat que els serveixen d’escenari. Ballant sobre la fusta s’embruten menys i, sobretot, és més difícil fer-se mal o lesionar-se. Però el més important de tot és l’equip de música. Normalment, connecten un parell de potents altaveus a un telèfon mòbil de darrera generació. Els b-boy són nois joves. El més petit és el b-boy I’Zax, una criatura de només 6 anys. La majoria són adolescents. En tot cas, cap dels b-boy de Pitlok no supera de gaire els 20 anys. Com que són tan contorsionistes com ballarins, per practicar aquest ball (o hauríem de dir-ne esport?) és imprescindible ser jove i tenir un cos elàstic. Els b-boy són una colla d’amics amb la pràctica del ball com a principal nexe d’unió. Però també els uneixen altres interessos propis de l’edat. La majoria són estudiants. Al vespre es presenten a l’assaig muntats en les seves motos, sovint acompanyats de les respectives novietes. Noies que rarament comparteixen el tipus de ball que practiquen els seus xicots. Mentre ells assagen, les noies es limiten a plantar-se en un lloc discret i a observar-los en silenci. N’hi ha ben poques que s’atreveixin a ballar com ells. Al petit nombre de noies que s’hi dediquen hauríem d’anomenar-les b-girl?


Ubud

10 Mai 2008

Molts diuen que l’essència de Bali és a Ubud. També és cert que el visitant que cerca tranquil·litat, a Ubud la troba. Ubud és el lloc indicat per observar la vida rural balinesa, i per fruir de les danses i del teatre tradicional d’ombres. Ubud és el bressol artístic i l’ànima cultural de Bali.
M’allotjo en un lloc apartat del nucli urbà, en un indret solitari i frondós. Un rierol corre per sota mateix del meu bungalou, per la fondalada invisible d’un barranc embrossat de falgueres gegants i d’esbarzers. És una ferida cicatritzada per la verdor de la selva; parteix en dos un espesseït bosquetó que es mor allí on comencen els esplendorosos camps d’arròs. Entre els veïns que em visiten s’hi compten nombroses tórtores, acolorits blauets, boniques papallones i àgils esquirols capaços de salvar d’un salt distàncies de tres metres.
A part d’un servidor, a la meva cambra hi fan vida altres hostes. Em refereixo a uns rèptils semblants a les sargantanes, però més grans. D’aquests animals aquí en diuen tókey. Els tókey són llangardaixos d’hàbits nocturns de més o menys un pam de llargada. S’alimenten d’insectes. Els inofensius i benefactors dragons, portadors de bona sort, m’acompanyen totes les nits amb els seus raucs intermitents. Una altra cosa ja no tan agradable d’aquestes bèsties són els abundosos excrements que produeixen. S’escampen sense moderació per sobre el llit i pel terra enrajolat de l’estança. Sort en tinc d’una legió infatigable de formigues gegants. S’organitzen en fileres i patrullen per la cambra fins retirar quasi del tot la porqueria.
El meu amic balinès Gusti em ve a trobar. Pujo a la moto i em porta a casa seva, al vilatge de Blahbatuh. Trobem la seva mare asseguda a l’ombra d’un rafal tot espellofant arròs. De seguida em serveixen cafè del país en un got de vidre i, posats en un platet, una muntanya de pastissets de coloraines. Seiem a recer del balé gedong o pavelló principal de l’habitatge. El balé gedong és una nau oberta per un costat; en l’oposat hi ha una cambra privada amb porta i finestres de fusta d’alta qualitat. Els batents cisellats els van decorar amb motius florals, animals mitològics i alguna esvàstica, el símbol hindú de la bona sort.
Al cap d’una estona apareix la germana d’en Gusti i tres nenes més abillades amb la roba tradicional balinesa. M’obsequien amb una dansa de benvinguda. Durant el ball llancen una pluja d’olorosos pètals. A l’hora d’acomiadar-me de la família, la mare del meu amic m’ofereix una bossa plena de taronges i pomes petites collides de l’hort.
No gaire lluny de la casa d’en Gusti, a tocar d’uns bancals d’arròs, hi ha un cobert fet amb troncs de bambú i teulada de palla. Sota el sostre hi pengen fileres de fulles trenades de palmera, entre flors de frangipaners, hibiscos i buguenvíl·lees. Una plataforma alçada a un metre de terra fa d’escenari. Darrere l’escenari uns nens observen com nenes de la seva edat, entre set i nou anys, es preparen per ballar. Les ajuden a vestir-se les seves germanes grans o les mares. Un jove assegut a terra es maquilla amb traça. En acabar de pintar-se la cara es guarneix amb un munt de peces de roba sobreposades fins a completar l’espectacular vestit requerit per ballar la dansa del guerrer, o Baris. A l’esquena s’hi ha penjat el kris, o punyal cerimonial. Els ballarins i ballarines esperen la presència d’un grup de turistes. Quan algú avisa que s’acosten, els nens van a rebre’ls en processó. La desfilada la presideixen dos nois portant sengles ombrel·les vermelles amb pinzellades de daurats lluents, rematades amb unes borles grogues. Els segueixen una filera de nenes portant torres de fruita al cap i paneres vegetals curulles de flors. L’orquestra del vilatge o gamelan tanca la comitiva tocant a tot ritme xilòfons i gongs.
Amb els espectadors acomodats davant l’escenari, asseguts en amples butaques de bambú, comença l’espectacle. Pollastres i petites gallines seguides d’alterats pollets, es passegen a pleret per entremig dels músics i les cames dels artistes.
Un grup de nenes balla el Pendet, la dansa de benvinguda. A continuació, apareix el noi que ballarà el Baris. Ho fa tan bé que el públic es queda bocabadat. El xicot no s’esperava l’allau d’aplaudiments amb que l’obsequien els turistes. Sorprès per l’entusiasme que demostren, aclaparat per la seva timidesa, reacciona fugint corrents d’escena. Ara surt una noia a ballar un fragment de la dansa Legong. El Legong és el contrapunt al Baris. Tot el que té d’energia la dansa del guerrer, el Legong ho té de delicadesa. Al final de l’exhibició apareix en Ketut, l’amo de l’escola de ball. Interpreta el Kebyar Trompong, una dansa complexa que es balla amb un ventall a la mà i a la gatzoneta, amb el cul de l’intèrpret gairebé arran de terra. El més difícil d’aquesta modalitat de Kebyar és que, a la vegada que dansa, el ballarí branda una sèrie de gongs posats a un pam de terra i en renglera.
A Bali, amb els primers sons de la música, els ballarins i ballarines es transformen. Es diria que algun esperit diví posseeix els cossos terrenals i els eleva a un estadi superior. Mentre sona el gamelan els artistes són déus o deesses en conjunció amb l’Harmonia.


%d bloggers like this: