Upadesa

24 Agost 2012

Al domicili particular del balinès I Ketut Winten, cap de família, se celebra un funeral. A la casa hi ha festa per solemnitzar el traspàs de l’ànima del finat. Demà incineraran el cos després d’introduïr-lo a la panxa d’un toro de fusta. L’esperit del toro Nandi, cavalcadura del déu Xiva, transportarà l’ànima al cel. Cap mostra de dol entre els presents, familiars, veïns i amics. Almenys cap expressió dolorosa com sol ocórrer entre nosaltres. Ni plors ni cares tristes. Al contrari, tot són somriures. A l’entorn del cadafalc on reposen les despulles es respira serenor. El sacerdot que oficia la litúrgia seu amb les cames plegades al cim d’una torre de bambú alçada al mig del pati de la casa. Encarat al taüt, invisible per la gran quantitat d’ofrenes i teles -blanques, daurades i grogues- que el cobreixen. En un bale o pavelló obert del fons, un home vestit amb roba blanca manipula titelles de pell de búfal. Abans de començar la representació es recull i prega, crema encens i aspergeix aigua beneïta i pètals per damunt la caixa de fusta on reposen apilats. Els titelles són plans i acolorits. Representen personatges d’històries èpiques recollides als llibres sagrats de l’hinduisme. Amb una mena de tac de fusta inserit entre els dits d’un peu va donant cops intermitents a la caixa on jeuen els titelles. És una manera de desvetllar les seves ànimes. La representació que seguirà no és per a l’entreteniment dels mortals presents sinó pel gaudi de l’ànima del difunt, mentre espera el seu trasllat al cel. Al pati apareixen dos homes guarnits amb vestits multicolors. Porten un kris embeinat a l’esquena i màscara a la cara. Al so de l’orquestra de gamelan es mouen i ballen. De vegades dialoguen entre ells. Es diuen coses que fan riure una audiència complaguda. Seiem a terra, o en cadires, a l’entorn dels ballarins amb màscara de fusta. Tampoc actuen per a nosaltres, aquests homes, sinó per l’esperit del mort. Mentre s’esdevenen aquests actes una colla de dones s’esmerça a servir pastes i cafè als invitats. Quan la vetlla es dóna per acabada es remata la trobada amb un gran àpat, al qual tothom hi és convidat.

A la primera fotografia veiem una representació de titelles (wayang gedog) per entretenir l’ànima del mort abans no migri. Les imatges següents mostren assistents a la cerimònia, al moment de distreure’s amb l’actuació dels balls amb màscara o topeng (fotografia horitzontal). A les dues darreres imatges veiem el toro que s’incinerarà amb el cadàver a dins. El toro, damunt una base de fusta sostinguda per un entremat de troncs de bambú, és al portal de la casa.

Anuncis

El palau d’Ubud des de dins

5 Agost 2012

Visitar el palau d’Ubud per dins no sempre és a l’abast. Solament s’hi pot accedir en comptades i excepcionals ocasions. Aquest passat mes de juliol, amb motiu dels fastos que van seguir el decés d’un dels membres de la família reial, les portes de palau van obrir-se a convidats i personalitats els dies previs a la incineració o pelebon. El cos del difunt era en una de les sales obertes custodiat per la serpent sagrada Naga Banda. Els convidats ens podíem passejar a discreció per la residència palatina mentre anaven desenvolupant-se cerimònies i pregàries. Entre xarrups de te, tast de pastissets i en l’interval de pantagruèlics àpats vaig dedicar-me a fotografiar pavellons i dependències. Sense presses, a glopades petites, intercalant l’exercici de la fotografia amb l’audició d’orquestres de gamelan, la contemplació del teatre d’ombres i un escollit repertori de danses tradicionals ofertes pel gaudi de l’audiència i l’ànima del finat.


Després de la cremació. Del toro al cel

3 Agost 2012

Consumada la incineració a la pira hi queda solament cendra, el cap del toro i fusta a mig cremar. Les restes del difunt les han destriat d’entre les romanalles i les han dipositat en unes urnes que col·loquen en un petit altar fet amb teles vegetals trenades i canyes tendres de bambú. Benediccions i precs de sacerdots, dringar de campanetes, cants en kawi de les dones i música estrident de gamelan. El recolliment és absolut. Sóc testimoni d’aquest cerimonial íntim. Sense multituds, solament amb la presència dels Cokorda* -la família reial d’Ubud-, amics propers i els oficiants. Acabats els rituals, passades les 10 de la nit, els Cokorda abandonen el lloc a bord d’un seguici d’elegants vehicles negres. S’emporten les cendres del difunt per escampar-les al mar, concretament a la platja de Sanur.
Quan l’escenari resta solitari començo a fer les fotografies que acompanyen aquest text. Em moc en un àmbit realment fantasmagòric. Molt poca llum, xerric d’insectes i l’udol d’algun mussol. Raudes ratpenats silents, més d’un aleteig arran d’orella. Un foc sobre els clots del cementiri, a prop de la pira funerària, escampa fum i sentors agres. Hi cremen trossos de fustes, canyes, umbrel·les i decoracions daurades. Dels espectecs dels bambús cremant-se en dic rots de fantasmes. Una colla de gossos s’acosta a la foguera al moment que començo a escalar la inclinadíssima plataforma que ha servit per baixar el cadàver de la torre mortuòria fins la pira. És una estructura feta enterament de bambú que s’alça 30 metres del sòl. Del cim estant observo un àmbit desolat, com si hagués estat arranat en el frenesí d’una batalla. Els gossos, encarats al foc, borden excitats. Els balinesos saben que els animals desafien les criatures que dansen entre flames. Són ànimes penades ancorades als cossos enterrats.
La pira funerària conserva el baldaquí de canyes, encara erecte, aparentment incòlume. Filagarses de roba a mig cremar pengen del sostre. Són les banderes esquinçades d’una derrota o la constatació que l’esperit del mort ja ha arribat al cel, a cavall del toro? Fa escasses hores milers de persones atapeïen l’entorn de la fogata. El foc, la voràgine de flames, ha estat l’apogeu, el moment àlgid del miracle. Mortes les flames que devoraven carn i ossos l’interès s’ha consumat, si més no per a la immensa majoria. Amb el difunt al cel tothom a casa. Menys els més propers. Quan ja és de nit, els parents acomiaden una part de l’alè familiar donant tres voltes a l’entorn de la pira funerària. Serven l’esperança de recuperar-lo quan es produeixi el naixement d’una criatura amb l’ànima i la mateixa sang de l’avi estimat que acaba de migrar.

*Pronunciat “Txokorda”


Del toro al cel (2)

30 Juliol 2012

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. S’ha de lamentar, però, una persona morta. Un dels portants de la torre (bade, en balinès), un home de 38 anys del vilatge de Bentuyung, va morir sobtadament un parell de centenars de metres abans d’arribar la torre al cementiri. A la imatge veiem el moment d’introduïr el taüt amb el cadàver a la torre. Ubud. Bali

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. El de l’esquerra porta una au del paradís a les mans. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.

El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem el toro (lembuh, en balinès) camí del cementiri, sobre una plataforma de troncs de bambú carregada a les espatlles d’una multitud. Un cop al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres a l’est del palau d’Ubud, dipositaran el cadàver a la panxa del toro i l’incineraran. El toro, transport del déu Xiva, s’endurà l’anima del finat al cel. Ubud. Bali.


Del toro al cel (1)

28 Juliol 2012
La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Al fons, la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A lesquerra veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A la dreta veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

La torre on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro. Un cop a dins l'incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l'ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.

Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.


Anecdotari balinès

30 Agost 2011

Sóc de visita a casa d’uns amics. Sota la porxada a mà esquerra del portal de l’entrada seiem el cap de família, la seva esposa i tres néts. Anem parlant a l’entorn d’uns vasos de cafè balinès i un plat de pastes d’arròs i plàtan. De manera inesperada irrompen a la casa dues persones. Són un home i una dona occidentals, de pell blanquíssima. L’home porta calça curta i es tapa el cap amb un ridícul barret d’explorador. La dona, molt grassa, porta els cabells tenyits de color panotxa. Penso que deuen conèixer la família, altrament no entrarien en una casa privada sense demanar permís. L’home fa cara de pal mentre la dona esbossa aquella mena de somriure permanent de circumstàncies. Passen per davant nostre mirant-nos però sense adreçar-nos cap salutació, ni una sola paraula. Van endintsant-se al pati. Es mouen amb parsimònia. Es diria que caminen gairebé de puntetes per no embrutar-se. L’home fotografia amb un mòbil les gallines que corren per l’eixida. La dona porta una càmera reflex penjada a l’espatlla que fa servir per retratar un parell de criatures atemorides. Van mirant i fotografiant tot el que els sembla. No baden mai la boca. El pare de família els observa. Tampoc no diu res. Quan en tenen prou, els intrusos retornen al portal. Ara passen davant nostre sense ni mirar-nos, la dona continua amb el seu somriure idiota i la boca closa. No cal dir que estem completament estupefactes. Surten al carrer. Dos turistes sense modos ni vergonya acaben de violar un domicili com aquell qui res. S’han comportat com qui visita el zoològic. Encara sort que no ens han llançat cacahuets. Tites, tites…! Micos i gallines.

A Ubud s’ha celebrat un dels funerals més espectaculars dels darrers decennis: la cremació de l’àvia de la família reial Txokorda. El matí del dia del funeral vaig ser a palau. Vaig viure en primer pla les cerimònies prèvies a la incineració del cadàver. Al pati van haver-hi danses pel gaudi de l’esperit de la difunta i dels invitats, la flor i nata de Bali, nobles i potentats. També una bona representació de les elits javaneses, incloent-hi polítics, militars i convidats vinguts d’arreu del món. Hi havia una allau de periodistes, núvols de fotògrafs. Les danses van ser interpretades pels millors ballarins i ballarines balinesos. Va ser un luxe, un privilegi, poder gaudir tan directament dels fastos. Durant les danses, d’una finesa i exquisidesa extraordinàries, van haver-hi un parell de fotògrafs estrangers -sens dubte, professionals de molt nivell- que van posar en evidència la seva condició mesquina. Com aquell qui res s’acostaven a un ballarí o ballarina, estiraven el braç, li encastaven la càmera un pam per sota el nas i la disparaven, amb flaix inclòs. Com pot un fotògraf, que se suposa és una persona amb sensibilitat, violentar l’artista d’una manera tan brutal, encegant-lo, fins i tot, per uns instants? Si jo hagués estat de la família els hauria expulsat a l’acte.

A la nit del mateix dia de la cremació, estava fotografiant les restes del toro que a primera hora de la tarda va ser incinerat amb el cadàver de l’àvia Txokorda al ventre. Davant l’esquelet del toro hi havia un altar elevat fet amb bambús on un parell de sacerdots practicaven els rituals adients. La totalitat de la família Txokorda hi era present. Unes dones entonaven cants i planys en kawi, la llengua ritual balinesa. Una orquestra de gamelan acompanyava la cerimònia. Amb aquestes que se m’acosten un parell de francesos. Dos joves, noi i noia, amb pinta de motxillers. Vestien roba de la que podríem dir-ne ètnica: teles vaporoses, esfilagarsades i probablement no gaire netes. El noi va demanar-me sense que li tremolés la veu quan se celebraria la cremació. M’ho preguntava sota el toro encara fumejant, les cendres ben calentes, immersos tots plegats en una intensa sentor de socarrim.


%d bloggers like this: