Bali des de dins: dansa Jauk Manis

2 Octubre 2014

Les imatges del vídeo estan enregistrades al cor mateix del temple, durant la celebració d’unes cerimònies hinduistes de gran transcendència per a la comunitat del vilatge. L’acció arrenca poc abans que el ballarí de la dansa Jauk Manis entri en escena. El veiem abillat esperant el moment que l’orquestra de gamelan marqui el compàs exacte per començar a ballar. Abans de moure’s s’està uns instants quiet davant la figura sagrada del Barong Macan. El màxim símbol del bé en l’hinduisme balinès reposa damunt un suport de fusta després d’una de les múltiples vegades que ha estat protagonista, en el transcurs de denses jornades religioses farcides d’una litúrgia incomprensible pels no iniciats. El lloc on veiem el ballarí esperant-se és una de les zones del santuari. Al seu entorn hi ha altars amb imatges de deïtats i flors per honorar-les. També és l’indret on es preparen altres intèrprets que després sortiran a escena. En començar a evolucionar, el ballarí de Jauk Manis es dirigeix al portal que comunica amb la zona on hi ha l’orquestra de gamelan i els espectadors, fidels del vilatge presents al temple per participar de les oracions i d’uns espectacles carregats d’enorme simbologia mística. El nom de la dansa, Jauk Manis, fa referència a un personatge bonhomiós protagonista d’alguns passatges de la tradició cultural balinesa. Jauk és una mena de gegant que per causes desconegudes va a parar a un món distint al seu, el món dels humans. S’hi sent perdut i desvalgut. Malgrat l’aparença inquietant del personatge -sobretot per les afuades i llarguíssimes ungles que no para mai de batre- és bondadós i pacífic. La dansa manifesta el seu estat anímic, alterat per haver-se de moure en un àmbit aliè que no li és propi. En un moment de la interpretació -quan la música s’atura- el gegant Jauk evidencia la seva ingenuïtat i la tendresa que el governa. És quan divaga d’un costat a l’altre i, encuriosit, s’acosta a músics i espectadors per intentar comunicar-s’hi. Malgrat el signe positiu que representa algun infant s’esvera si s’hi apropa massa. És divertit veure com alguns nens s’alcen i s’aparten temerosos. De vegades he vist criatures fugir cames ajudeu-me del desvalgut i innocent Jauk. “Manis” és un terme que indica dolçor o tendresa. D’aquí que la màscara de fusta amb que el ballarí es tapa la cara sigui blanca. En acabar la dansa l’intèrpret es retira pel mateix portal on ha accedit a escena i torna al lloc on l’esperen els seus, familiars i amics. Li ofereixen aigua i l’ajuden a desvestir-se.
.

Anuncis

El Barong i la bruixa Rangda a Buangga

22 Setembre 2014

Al temple d’un poblat amagat entre espessors boscoses, als vessants d’un dels volcans de Bali, s’hi celebren unes cerimònies místiques amb la finalitat d’enfortir els turmentats esperits dels vilatans, forçats de per vida a debatre’s entre les poderoses temptacions del mal i els deures i sacrificis imposats per l’altre costat de la balança. La lluna nova, confosa entre tenebres, congrega un munt de fidels al temple dedicat a les ànimes desencarnades, aquelles que despreses del cos són camí del cel o en trànsit al món malèvol que es consum a sota el sòl. Bruixots i fetilleres al servei d’esperits malèfics i de les forces que governen tempestes i malvestats diverses, conviuran uns dies amb sacerdots consagrats a foragitar desequilibris i al restabliment de l’harmonia, màxima de benestar i consol. Simbolitza el bé la mítica figura del Barong, fantàstica criatura híbrida en forma de dragó i semblança de vegades lleonina o porcina. El Barong té la potestat de neutralitzar i mantenir a ratlla les energies desbocades, personificades en la malèvola bruixa Rangda, terrorífica criatura bípede devoradora de criatures. Els esgarips, udols i el cos pelut de Rangda, dotada d’ungles com ganivets i esmolats ullals, espanta els dèbils perquè són incapaços d’afrontar-la. D’aquí que els homes més forts s’hi abraonin presos del deliri que els provoca el turbulent estat mental de trànsit. Amenacen Rangda amb grans matxets, disposats a esquarterar-la, però el monstre governa la voluntat dels atacants i l’acer es gira en contra d’ells mateixos. Sort en tenen del Barong d’especial pelatge negre. Amb la intercessió dels bramans que no paren de pregar i aspergir aigua beneïda, les fulles ondulades de les dagues de cap manera no poden lesionar ningú. Ni una sola gota de sang brolla dels cossos dels mortals. La dansa de les bruixes que veiem al vídeo s’esdevenia a les tres de la matinada, en el zenit de la nit pregona, quan el poder del mal ratllava l’apogeu. A partir del minut 7:35 -al tram final del vídeo- contemplem la cerimònia de claudicació de les tres Rangda. La benedicció i pregàries dels sacerdots i els ancestrals salms en kawi de les dones, aplaquen el furor de les bruixes. Finalment uns homes se les emporten empenyent-les, mentre un dels joves que s’hi ha enfrontat ha de ser atès i sostingut per una colla de fidels. Que una persona no balinesa hagi pogut assistir a aquesta cerimònia, celebrada en un vilatge remot, és una excepció i un privilegi que dec a l’estima que em professen els meus bons amics de Bali.


Sabor de Bali (1)

26 Juliol 2012

El Barong és un animal mitològic, la criatura més poderosa i benèfica del panteó hinduista balinès. A la imatge veiem un veterà ballarí, dret al seu costat, instants abans de posar-s’hi a sota per fer-lo viure. Aquesta fotografia, com totes les que segueixen, són fetes ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali

La família de la ballarina. Aquesta fotografia, com totes les que vénen a continuació, són fetes ahir a la nit, amb la Nikon D7000. A 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta gravíssima de respecte fer-lo servir fotografiant persones. Ubud. Bali

La família de la ballarina. Aquesta fotografia, com les que vénen a continuació, és feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d'Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària.

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d'Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària.

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d'Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària.

Dansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali


Les danses Barong i Kris (V.II)

17 Abril 2011

Veiem l’actuació del grup d’artistes balinesos que conformen el sanggar (centre cultural) Swara Kanthi, del vilatge Lodtunduh, a uns pocs quilòmetres al sud d’Ubud. Les danses que presenten aquest vespre a l’escenari de pedra del museu ARMA, d’Ubud, són de les més conegudes i escenificades a Bali. Ni que de fet es tracti de dues danses, podem considerar-la una de sola. El ball de l’ésser mitològic balinès anomenat Barong sempre culmina amb la dansa Kris, interpretada pels vilatans que intenten protegir el propi Barong, a ells mateixos i la comunitat que representen, dels maleficis de la destructiva bruixa Rangda, l’ésser més ignominiós i malèfic de la iconografia balinesa. És una lluita del bé contra el mal que acaba en taules. Rangda mai no és vençuda, però tampoc el Barong no és derrotat. Els únics perjudicats en l’enfrontament de les dues forces oposades, representants del bé i del mal, són els vilatans que intenten preservar l’estabilitat i l’harmonia del vilatge. Els homes del poble desafien Rangda. S’hi enfronten amb afuats matxets (kris). Ataquen la bruixa, però els seus poders són tan grans que no solament resisteix els embats dels punyals sinó que retorna als lluitadors els atacs que rep. Així, cada combatent apunta el matxet contra el seu propi cos, intentant ferir-se, fins i tot matar-se. Però tampoc no és possible perquè la força benefactora del Barong contraresta el malefici de la bruixa. Finalment, les oracions d’un sacerdot (pemangku), plegades amb l’aspersió d’aigua lustral procedent de les deus més sagrades de Bali i l’alè màgic del Barong, retornen l’estabilitat als esperits alterats dels homes.

Descripció tècnica: Vídeo gravat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX5V. Format original: mp4. Gravació sense trípode.


Bali. Cerimonial Night

10 febrer 2010

When night falls people from Pengosekan gather at the temple Pura Penataram Dalem to celebrate its anniversary. It’s a sacred and magnificient celebration, called Odalan, wich take place every 210 days. The Pura Dalem is the temple of the dead, where cremation ceremonies are held. But the video shows no funeral on the temple premises, only joy and fun. At the beginning we see the entrance of the Barongs at the campound of the temple. The Barongs are the most sacred criatures on the Balinese mythology. Balinese Barongs come in many forms, but the most common is like a baroque Chinese lion, the Barong Ket, with big eyes and clacking jaws. It is one of the most sacred masks in Bali. Probably every village has at least one. The Barong is accompanied by a Balinese gamelan orchestra. The Barong protects the village from harmful influences. It parades the streets every Galungan festival, dancing in front of houses and shops, warding off evil. The Balinese bow in reverence. It does the same just before Nyepi, the Balinese New Year. Two men are inside: one operates the wooden head and lower movable jaw, and the other holds up the back and arched tail. No special qualifications for the men, but they must belong to the same banjar as the Barong. And the need to be stout as the whole Barong Ket costume weighs about 85 kilos. The front is heavy and the dancer will need to be relieved during long processions.
After the priest blessing the sacred criatures, Barong Macan (Tiger Barong) starts dancing, at 00:56. [From the beginning to the end of Barong Macan Dance the music -playing strings and flutes- is simply wonderful: highly recommended listening with attention]. When Barong dance ends, a man dancing Jauk Manis appears [03:57]. Jauk dance is a classical solo performance expressing the movements of a demon. Jauk is derived from a traditional play in which all the dancers, wearing frightening masks of the raksasa or demon type, recreate episodes from the Kawi versions of the Ramayana and Mahabharata, like the dance Baris. Jauk is considered a difficult dance. The dancer aim is to express the character revealed in the appearance of the mask: strong, powerful personality. Unlike the Baris dancer, a Jauk performer cannot rely on facial expressions to convey feeling. He is obliged to express his demoniac exuberance through his gestures alone. The round, protruding eyes and tentacle like fingernails are the marks of identification for a demon. The Jauk dancers movements closely resemble those of the Baris, but his manner is more exaggerated and violent. Suddenly he lunges, the music becomes frenetic with loud, clashing sounds, he spins to reach the perimeter of the stage: then stops, precise and controlled. Slowly, he retreats, as if preoccupied by dark, treacherous thoughts. When Jauk dance finishes appear on the video two man playing Lawak Bali [07:10], a sort of comedy very appreciated for all audiences. Both adults and children enjoy watching the men acting like clowns. Finally, we see a bit of Barong Ket dance [08:56]. Barong Ket is the most sacred Balinese creature. With a fragment of this dance the video ends. The musicians playing gongs, strings, drums, flutes and xylophon instruments (Gamelan Orchestra) are members of sanggar Çudamani, from the village of Pengosekan. Çudamani Group is one of the most finest and prestigious artistic ensembles in Bali. Enjoy the images and have fun.


%d bloggers like this: