Visitar el palau d’Ubud per dins no sempre és a l’abast. Solament s’hi pot accedir en comptades i excepcionals ocasions. Aquest passat mes de juliol, amb motiu dels fastos que van seguir el decés d’un dels membres de la família reial, les portes de palau van obrir-se a convidats i personalitats els dies previs a la incineració o pelebon. El cos del difunt era en una de les sales obertes custodiat per la serpent sagrada Naga Banda. Els convidats ens podíem passejar a discreció per la residència palatina mentre anaven desenvolupant-se cerimònies i pregàries. Entre xarrups de te, tast de pastissets i en l’interval de pantagruèlics àpats vaig dedicar-me a fotografiar pavellons i dependències. Sense presses, a glopades petites, intercalant l’exercici de la fotografia amb l’audició d’orquestres de gamelan, la contemplació del teatre d’ombres i un escollit repertori de danses tradicionals ofertes pel gaudi de l’audiència i l’ànima del finat.
Consumada la incineració a la pira hi queda solament cendra, el cap del toro i fusta a mig cremar. Les restes del difunt les han destriat d’entre les romanalles i les han dipositat en unes urnes que col·loquen en un petit altar fet amb teles vegetals trenades i canyes tendres de bambú. Benediccions i precs de sacerdots, dringar de campanetes, cants en kawi de les dones i música estrident de gamelan. El recolliment és absolut. Sóc testimoni d’aquest cerimonial íntim. Sense multituds, solament amb la presència dels Cokorda* -la família reial d’Ubud-, amics propers i els oficiants. Acabats els rituals, passades les 10 de la nit, els Cokorda abandonen el lloc a bord d’un seguici d’elegants vehicles negres. S’emporten les cendres del difunt per escampar-les al mar, concretament a la platja de Sanur.
Quan l’escenari resta solitari començo a fer les fotografies que acompanyen aquest text. Em moc en un àmbit realment fantasmagòric. Molt poca llum, xerric d’insectes i l’udol d’algun mussol. Raudes ratpenats silents, més d’un aleteig arran d’orella. Un foc sobre els clots del cementiri, a prop de la pira funerària, escampa fum i sentors agres. Hi cremen trossos de fustes, canyes, umbrel·les i decoracions daurades. Dels espectecs dels bambús cremant-se en dic rots de fantasmes. Una colla de gossos s’acosta a la foguera al moment que començo a escalar la inclinadíssima plataforma que ha servit per baixar el cadàver de la torre mortuòria fins la pira. És una estructura feta enterament de bambú que s’alça 30 metres del sòl. Del cim estant observo un àmbit desolat, com si hagués estat arranat en el frenesí d’una batalla. Els gossos, encarats al foc, borden excitats. Els balinesos saben que els animals desafien les criatures que dansen entre flames. Són ànimes penades ancorades als cossos enterrats.
La pira funerària conserva el baldaquí de canyes, encara erecte, aparentment incòlume. Filagarses de roba a mig cremar pengen del sostre. Són les banderes esquinçades d’una derrota o la constatació que l’esperit del mort ja ha arribat al cel, a cavall del toro? Fa escasses hores milers de persones atapeïen l’entorn de la fogata. El foc, la voràgine de flames, ha estat l’apogeu, el moment àlgid del miracle. Mortes les flames que devoraven carn i ossos l’interès s’ha consumat, si més no per a la immensa majoria. Amb el difunt al cel tothom a casa. Menys els més propers. Quan ja és de nit, els parents acomiaden una part de l’alè familiar donant tres voltes a l’entorn de la pira funerària. Serven l’esperança de recuperar-lo quan es produeixi el naixement d’una criatura amb l’ànima i la mateixa sang de l’avi estimat que acaba de migrar.
El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. S’ha de lamentar, però, una persona morta. Un dels portants de la torre (bade, en balinès), un home de 38 anys del vilatge de Bentuyung, va morir sobtadament un parell de centenars de metres abans d’arribar la torre al cementiri. A la imatge veiem el moment d’introduïr el taüt amb el cadàver a la torre. Ubud. BaliEl 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem la torre o bade (en balinès) amb el cadàver a l’interior. Custodien el fèretre dos membres de la família reial. El de l’esquerra porta una au del paradís a les mans. La torre reposa sobre una plataforma de troncs de bambú. Una multitud la tragina carregada a les espatlles, des del palau d’Ubud al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres en direcció a llevant. Ubud. Bali.El 28 de juliol s’ha celebrat la cremació del dignatari de la família reial d’Ubud Pak Cokorda Putra Dharma Yudha. Ha estat espectacular i multitudinària com s’esperava. A la imatge veiem el toro (lembuh, en balinès) camí del cementiri, sobre una plataforma de troncs de bambú carregada a les espatlles d’una multitud. Un cop al cementiri de Tebesaya, uns 850 metres a l’est del palau d’Ubud, dipositaran el cadàver a la panxa del toro i l’incineraran. El toro, transport del déu Xiva, s’endurà l’anima del finat al cel. Ubud. Bali.
Al fons, la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A lesquerra veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.La torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. A la dreta veiem la plataforma (tragtag, en balinès) per on introduïran la mortalla a la torre. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.Detall de la torre (en balinès, bade) on avui posaran el cadàver del difunt per portar-lo a incinerar. Al cementiri baixaran el cadàver de la torre i el dipositaran dins la panxa del toro (lembuh). Un cop a dins l’incineraran. Amb la cremació es pretén enviar l’ànima del finat al cel a cavall del toro, transport del déu hindú Xiva. Exterior del palau d’Ubud. Bali. Fotografia feta ahir a la nit. Nikon D7000. Posició manual. 6400 ISO. Sense flaix ni trípode.
El Barong és un animal mitològic, la criatura més poderosa i benèfica del panteó hinduista balinès. A la imatge veiem un veterà ballarí, dret al seu costat, instants abans de posar-s’hi a sota per fer-lo viure. Aquesta fotografia, com totes les que segueixen, són fetes ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. BaliLa família de la ballarina. Aquesta fotografia, com les que vénen a continuació, és feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. BaliDansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. BaliDansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. BaliDansa amb màscara, o topeng, al pati de palau durant la primera nit de les celebracions del funeral de Pak Cokorda Putra Dharma Yudha, membre de la família reial d’Ubud, traspassat el dia 7 de juliol. El seu cos serà incinerat demà passat, el dia 28. En una cremació que sens dubte serà multitudinària. Aquesta fotografia, com totes les de la sèrie, està feta ahir a la nit, amb una Nikon D7000. En posició manual, a 6400 ISO i sense flaix. Mai de la vida no utilitzo flaix per fotografiar. Considero el flaix una abominació i una falta de respecte fer-lo servir, sense consentiment, per fotografiar persones. Ubud. Bali
Al moment de presentar-me al lloc on s’alça el temple d’arquitectura khmer Prasat Hin Phanom Wan, hi havia un equip de set treballadors restaurant el pavelló més occidental del santuari. Un pavelló esfondrat que el Departament de Belles Arts tailandès va optar per reconstruir.
La reconstrucció d’aquestes joies arquitectòniques, contemporànies al nostre Romànic, és un debat obert amb opinions diverses i sovint contraposades. Hi ha el corrent dels que no tocarien una sola pedra i els que ho refarien completament. Entre les dues postures extremes acostuma a imposar-se la moderació. D’acord amb la distribució sobre el terreny de les peces arqueològiques, de vegades ben disperses, i als coneixements tècnics sobre aquests tipus de construccions, els entesos esbossen el suposat aspecte que presentaven els monuments abans d’enrunar-se. En una restauració ben feta resta poc espai per a la imaginació o la fantasia. Malauradament no sempre s’imposen els criteris científics a l’hora de determinar la reconstrucció d’aquests temples. Els experts tailandesos deuen rebre pressions diverses a l’hora d’afrontar la restauració d’un monument. Sovint es deixen emportar per la divagació fantàstica. D’aquí que algunes seccions de temples Khmer reconstruïts en territori tailandès semblin més construccions de parc temàtic que reproduccions fiables. En general, els tais valoren més la coloraina escenogràfica que la substància. El concepte de fer bonic gairebé sempre s’imposa al rigor científic. Obres majors com el Prasat Hin Phanom Rung -la joia de la corona dels temples Khmers tailandesos restaurats- o el santuari de Phimai, a uns 50 quilòmetres al nord-est del temple de les imatges, són uns bons exemples.
Una setmana després de gravar el vídeo i de fer les fotografies que acompanyen el reportatge, vaig tornar al temple. Malgrat que els homes que treballaven en la restauració m’havien assegurat que encara en tenien per temps d’acabar la feina, en aquell moment al recinte del santuari no hi havia ningú. Ni restauradors, ni runa, ni restes de bastides. Em va semblar magnífic. Vaig poder-me dedicar a fer fotografies i gravacions (veure el vídeo anterior: “Prasat Hin Phanom Wan”) sense cap mena d’entrebancs ni destorbs. En una absoluta i privilegiada solitud.
Descripció tècnica: Vídeo enregistrat amb càmera digital compacta Sony Cyber-shot HX7V. Arxiu original: mp4. Gravació sense trípode. Technical descriptions: Recorded by digital still camera Sony Cyber-shot HX7V. Original file: mp4. Shooted by hand, no tripod used.
Prasat Hin Phanom Wan és un temple d’arquitectura Khmer construït entre els segles IX i XI, període que abasta els regnats d’Indravarman I, Yasovarman I, Udayadityavarman II i Jayavarman VI. En un origen es retia culte al déu hinduista Xiva. Més endavant va consagrar-se a Vixnu i, posteriorment, probablement a partir del segle XII o XIII, va començar a practicar-s’hi el budisme Mahayana. El santuari s’alça sobre una planta de forma cruciforme. Els dos pavellons del centre, rematats per elegants sostres de volta, constituïen el clos sagrat del temple. Unes quantes mesures: del terra enllosat a les pedres que componen el sostre hi ha entre set i vuit metres, el corredor o galeria fa tres metres d’amplada i les sòlides murades tenen un metre de gruix.
El febrer de 1861 Henri Mouhut, l’explorador francès a qui s’atribueix el “descobriment” de la ciutat enrunada d’Angkor (Cambodja), va ser el primer occidental en visitar aquest temple. El temple està bastit amb carreus de pedra arenosa. Enormes carreus vermells o grisos curosament polits que encaixen a la perfecció. Prasat Hin Phanom Wan està situat en una àrea rural, entre esparsos nuclis d’arbreda i arrossars infinits.
El Departament de Belles Arts tailandès va optar per la reconstrucció de les parts col·lapsades del temple. El pavelló del costat occidental s’ha reconstruït gairebé en la seva totalitat. Les obres de reconstrucció van acabar-se uns cinc o sis dies abans de la gravació d’aquest vídeo (la filmació va produïr-se el 5 de juliol de 2012). Com que el vídeo va enregistrar-se molt d’hora, poc passades les 7 del matí, la piuladissa d’ocells és perfectament audible. S’hi ha sobreposat música, però en cap cas no s’ha manipulat el so original. Al contrari, s’ha conservat íntegrament. Descripció tècnica: Vídeo enregistrat amb càmera digital Sony HDR-CX740VE. Arxiu original: .mts. Gravació sense trípode.
A Ubud, el meu amic i mestre de balinès, Ngurah, va acompanyar-me al seu vilatge, petit i remot, ubicat entre un santuari hinduista i una torrentera amagada per un espesseït bosc de bambús de canya groga. Al vilatge vaig visitar el casal familiar d’en Ngurah. Després ens vam dirigir a una de les cases veïnes per saludar amics comuns. Les arrels balineses de la família d’en Ngurah i la del seu veí, en Wayan, es remunten en el temps. Ambdues famílies demostren respecte i estima al país expressant-se sempre en balinès. Un idioma minoritzat que recula veloç i que serà susbtituït, en qüestió de poques dècades, pel mal anomenat indonesi. En realitat, la llengua oficial d’Indonèsia és una variant dialectal del malai. “Indonesi” és un terme, més polític que lingüístic, per referir-se a la variant de malai imposat per l’administració centralista a la totalitat de l’arxipèlag.
Jakarta promociona la invasió de Bali perquè de la independència ençà l’obsessió dels diferents governs ha estat la uniformització del territori. La uniformització política està assolida, la destrucció de les peculiaritats idiosincràtiques gairebé també. Però Bali es resisteix a aigualir-se i aguanta el pols. D’aquí que Jakarta posi èmfasi en l’enviament indeturable de gent d’altres illes. Els colons arribats a Bali s’hi estableixen per viure-hi d’esquena. No respecten la cultura, ni la religió majoritària dels balinesos, l’hinduisme -que detesten i menyspreen-, ni aprenen mai la llengua. Que els colons s’integrin a Bali és una quimera. Al contrari, minen l’essència balinesa com els corcs barrinen l’arròs. Atiats per Jakarta els colons són lleixiu corrossiu, la pesta que acabarà amb la genuïtat illenca.
En Wayan va mostrar-me el tresor que amaga a casa seva. En uns armaris serva una col·lecció dels monstres balinesos més temibles: la bruixa Rangda i els seus deixebles. La comunitat ha confiat a la família la conservació i cura de les màscares, vestits i atuells dels personatges que en la mitologia balinesa representen les forces del mal. Per contrarestar, també custodien el Barong Ket, l’únic ésser del panteó balinès, barreja de drac i lleó, capaç de neutralitzar els poders malignes de la bruixa Rangda.
El pare del Wayan té més de 70 anys. Des que era jove personifica la bruixa Rangda en les cerimònies al temple. El bon home adopta la personalitat del malèfic personatge cada vegada que es posa la màscara i es vesteix amb la roba que caracteritza Rangda. L’he vist encarnat de Rangda suficients vegades com per certificar que l’actor s’integra tant en el personatge que la seva personalitat es transmuta. Afortunadament, quan en acabar la representació s’allibera de la fesomia del monstre, la bonhomia retorna.
Mentre bevia tassetes de te tot escoltant històries i llegendes de Bali, sempre sobrenaturals i més divines que no humanes, va arribar el fill petit d’en Wayan, el nen Made, de 10 anys. La família i amics l’anomenen Po Po, el nom d’un personatge d’una sèrie de dibuixos animats que emetien a la tele al moment que el nen va néixer. En Po Po, com el pare i l’avi, també es dedica a la dansa. Sap ballar molt bé el Baris, la dansa del guerrer, però en demanar-li que ballés per gravar-lo va escollir el Kebyar Duduk, la peça que en aquells moments començava a aprendre. Veiem el nen ballar al pati de casa seva. El seu pare l’ajuda a vestir-se a l’inici del vídeo. I vigila molt discretament els moviments del noi, del principi al final.
Armari on la família d’en Wayan custodia les màscares i atuells de la malèfica bruixa Rangda i els seus deixebles o “moret”.
Màscares de la bruixa Rangda, l’ésser més malvat de la mitologia balinesa.Un dels deixebles de Rangda, els monstres que assisteixen la bruixa i promouen el mal.El Barong Ket és l’única criatura que pot enfrontar-se a Rangda i neutralitzar-la, que no vèncer-la. En la mitologia balinesa el mal és impossible d’eliminar.
En Po Po, fill d’en Wayan, balla la dansa Kebyar Duduk al pati de casa seva. Durant la dansa el seu pare l’observa per donar-li, si cal, instruccions discretes.
Descripció tècnica: Vídeo enregistrat amb càmera Nikon D7000. Enfocament manual. Arxiu original: MOV(Quick Time). HD 1920×1080. Gravació sense trípode.
Aquestes darreres setmanes he assistit a un munt de concerts de primeres figures del rock tailandès. Concerts celebrats en grans espais a l’aire lliure, sempre pleníssims de fervents admiradors de les icones. En tots hi havia una enorme presència policial. Els polis no s’estaven de repartir llenya si calia, sense contemplacions ni contenció. Malgrat que en els recintes on se celebraven els concerts estava explícitament prohibida la venda d’alcohol, la majoria dels assistents anaven beguts. La presència d’alcohol era massiva. Però dissimulada. Molts dels joves duien dins ampolles d’aigua un beuratge alcohòlic derivat de l’arròs que en diuen lao. Un líquid incolor, com l’aigua, l’esperit més barat del mercat. També el més verinós. En cap de les parades de begudes tenien a la vista llaunes de cervesa, però en totes te’n donaven, de sotamà, si els en demanaves. Això passava amb la policia present a dues passes. La llauna de cervesa o te l’embolicaven amb paper de diari (se la beuen xarrupant amb canya) o dissimulada dins un envàs de cartró que fan servir per beure cafè amb gel.
Les fotografies corresponen al concert del cantant พี สะเดิด (aproximadament “Pi Sadeüd”, en fonètica catalana). Pi Sadeüd és un dels grans. Vaig tenir l’oportunitat de coneixe’l abans del concert. És un home d’una enorme energia, té talent i carisma. Va néixer un 19 d’octubre en un poblet de la província de Khon Kaen, a Isan, el nord-est tailandès. Vaig fruir de valent fotografiant el concert. Pi Sadeüd estima la càmera amb la mateixa intensitat que estima l’escenari i el públic, que del començament al final no parava d’aclamar-lo.
Jaume Mestres 